Quan algú em demana que li expliqui la importància de la comunicació interna m’agrada explicar la faula dels picapedrers. Diu aquesta faula que el poeta francès Charles Péguy es dirigia en peregrinatge a Chartres quan va veure un picapedrer, brut, suat i cansat.

– Què està fent?, li va preguntar, Péguy.

–  Que no ho veu?, va respondre el picapedrer.

– Pico pedres. És una feina dura, em fa mal l’esquena, estic assedegat i tinc molta calor, va continuar.

Péguy continua el seu camí i es troba un altre picapedrer. També va brut i suat, però fa bona cara.

Péguy repeteix la pregunta:

– Què està fent?

– Em guanyo la vida. Pico pedra per alimentar la meva família i estic molt content de poder-ho fer, li respon.

El poeta segueix caminant i veu un tercer picapedrer. Aquest està content i se’l veu radiant. De nou, tornar a preguntar:

– Què està fent?

– Construeixo una catedral, afirma orgullòs.

La importància de donar sentit a la feina que fan els equips

Aquesta és la feina de la comunicació interna. Aconseguir que els equips humans de les empreses construeixin catedrals. I per aconseguir-ho no n’hi ha prou amb tenir-los informats, cal dotar de sentit la seva feina. Si a un empleat només li diem que ha de picar pedra, mai aconseguirem els mateixos resultats que si li expliquem que gràcies a aquelles pedres que està picant construirà una catedral.

Aquesta realitat, aparentment senzilla, no sempre és tinguda en compte per les corporacions, que centren pràcticament tots els seus esforços en comunicació externa i obliden la força transformadora de la comunicació interna. Una organització en la qual tots els seus membres saben quin és el seu propòsit i lluiten per aconseguir-lo és imparable, fins i tot en les circumstàncies més adverses.

La clau, la comunicació interna

Els casos d’estudi, així ho demostren. Manuel Tessi ens n’exposa uns quants al seu llibre “Comunicación interna en la práctica”. Un dels més interessants és el cas d’una empresa xilena que el 2010 va ser víctima d’un terratrèmol de grau 8 a l’escala de Richter. Com a consequència del sisme, l’empresa va quedar totalment inoperativa i les previsions inicials era que es trigarien força setmanes a recuperar la normalitat. Però això no va ser així. El centenar de treballadors de l’empresa va aconseguir tornar a la normalitat en tan sols 7 dies. Els estudis posteriors van posar de relleu que la rapidesa en la resposta només va ser possible gràcies a la tasca realitzada en comunicació interna els anys anteriors al desastre.

Encara dubteu de la importància de la comunicació interna?