Sovint ens queixem que la comunicació és una d’aquelles disciplines on gairebé tothom pensa que té dret a dir-hi alguna cosa. Els consultors i dircoms en reivindiquem la professionalització i el no-intrusisme per garantir el compliment de l’estratègia marcada i, conseqüent, els esperats resultats. Lamentablement, però, la comunicació s’assembla més al futbol que no pas a la medicina (i tot i així, tots coneixem algú que s’automedica).

Aquesta és una lluita tan antiga com el temps. Però, i si enlloc d’intentar bloquejar-la, el veritablement útil fos donar les eines a tothom perquè puguin participar-hi amb una mica més de criteri?

Formar per implicar

Això que inicialment pot semblar contradictori, pren tot el sentit quan ho poses a la pràctica. La nostra experiència ens ensenya que, quan expliques als públics interns per on van les directrius de comunicació de l’organització; els presentes el nou pla de comunicació; els i les inclous com un públic imprescindible a tenir en compte i dels quals s’espera la seva implicació en diversos canals; se’ls pregunta sobre el clima d’opinió que viuen i sobre com millorar-lo, entre altres, tots ells prenen consciència de la complexitat  de la reputació corporativa.

Els darrers anys només hem tingut ulls per la formació de les anomenades soft skills. És a dir, aquelles que ens ensenyen a ser més empàtics, més intel·ligents emocionalment, més resilents, més flexibles al canvi, més bons comunicadors… però a vegades ens oblidem d’ubicar totes aquestes eines tan necessàries en un taulell de joc.

Conèixer les regles del joc

A quina partida juguem? Qui és l’adversari? Quina és la meva funció dins de l’equip? Quin resultat final ens agradaria aconseguir? Quines són les regles del joc?

Donar resposta a aquestes preguntes fa que tots els membres de l’organització entenguin una mica millor el context comunicatiu de l’organització i com poden contribuir-hi. Alhora, es fan seus els projectes i això genera sempre més participació i vinculació.

Per tant, no ens faci por obrir les portes dels despatxos de comunicació. Organitzem sessions de formació per tots els públics interns on expliquem com han canviat els canals de comunicació darrerament; on parlem de la importància de generar polítiques de continguts de qualitat; on raonem sobre el creixement dels riscos reputacionals; on debatem sobre conceptes que potser els sonen però no tenen clars, com les fakenews i com ens poden afectar, per exemple.

Des d’aquí, us animem a fer pedagogia sobre la comunicació corporativa a la vostra organització. Al cap i a la fi, vivim en una societat on els empleats i les empleades poden tenir molta més credibilitat que qualsevol informació oficial de la corporació. Per tant, val la pena que coneguin les regles del joc i deixar-los jugar en determinats moments. A la llarga, empoderar-los, enlloc d’aïllar-los, és una estratègia molt més eficaç. I, com deia Nelson Mandela, “l’educació és l’arma més poderosa per canviar el món”.