Estarem d’acord que el món de la comunicació corporativa ha canviat, ja no és allà on era. Avui els dircom han de plantar cara a tres grans problemes. El primer nou problema és la reducció del temps per a una possible resposta a un temps zero. El segon, la manca de credibilitat de les organitzacions davant el poder de les persones que l’exerceixen de manera individual o col·lectiva mercès als nous canals de comunicació. I, per últim, la profunda crisi dels mitjans de comunicació com a intermediaris objectius. reconeguts i valorats. I evidentment, la clau de volta de tot plegat és saber què podem fer per superar la complexitat d’aquesta situació.

Es poden i s’han de fer moltes coses i no és gens fàcil preservar, mantenir o, fins i tot, millorar la reputació d’una organització davant les dificultats actuals. Però hi ha dos conceptes que resumeixen perfectament com podem superar i subsistir a aquest moment: generar confiança i generar credibilitat.

Cal generar coneixement

La fórmula per generar confiança és doble: cal fomentar les complicitats i les relacions amb els diferents entorns (interlocutors interns i externs) i cal generar coneixement. I la manera d’aconseguir la màxima credibilitat és aplicant criteris de transparència, d’ètica, de seriositat, de llenguatge clar, de comunicació continuada a totes les nostres accions.

De fet, el coneixement és un concepte transversal en el camí per aconseguir la confiança i la credibilitat davant els nostres públics, perquè el coneixement, la informació, impulsa les relacions, genera implicació, aporta valors i sobretot, sobretot, deriva en una cultura pròpia per a cada organització.

Centrem-nos doncs en aquest gran repte que és generar coneixement. Com podem generar coneixement si en la majoria d’organitzacions no existeix ni tant sols un relat corporatiu, un discurs propi assumit per tota l’organització? En el món de la comunicació corporativa ens cal introduir polítiques de continguts que compleixin dues funcions, fer pedagogia del que som i del què fem i generar informació de veritable interès i de valor pels nostres públics interns i externs.

Les organitzacions com a mitjans de comunicació

Les organitzacions, tard o d’hora, s’adonaran que són i poden actuar i consolidar-se com a veritables mitjans de comunicació, sense intermediaris, amb els seus interlocutors, com a fonts d’informació reconegudes. Però per ser-ho calen plans editorials que defineixin, en el marc actual, quina informació aporta i quina no, quina genera valor i quina no, quina interessa i quina no, quina serveix perquè ens coneguin millor i quina no.

La introducció de polítiques de continguts efectives ha deixat de ser una tendència per convertir-se en una veritable necessitat. I no només caldrà definir veritables plans editorials, sinó que també caldrà determinar a través de quins canals s’emeten els diferents continguts i a través de quins equips s’elaboren.