La gran majoria dels ajuntaments de Catalunya no disposen actualment d’un Pla de comunicació interna, ni tampoc destinen a aquesta tasca recursos materials i humans, tot i tenir-ne clara la seva utilitat i necessitat. Així es desprèn del I Estudi de Comunicació Interna dels Ajuntaments de Catalunya, elaborat per Síntesi amb la col·laboració del Col·legi de Periodistes de Catalunya.

En l’estudi, realitzat entre febrer i novembre de 2023, hi han participat 49 consistoris, la majoria de les comarques de Barcelona, i que representen 3,5 milions d’habitants. D’aquesta cinquantena d’ajuntaments, només 7 disposen d’un Pla de comunicació interna, però, a més, alguns d’aquests no el tenen actualitzat ni tenen previst revisar-lo. 

Aquesta baixa presència de plans de comunicació interna contrasta amb una altra dada que ofereix l’estudi: els participants situen en un 9,3 sobre 10 la importància que hauria de tenir la comunicació interna en els ajuntaments. O sigui que es considera una eina fonamental en la feina quotidiana dels consistoris. En canvi, quan se’ls pregunta sobre la importància real que té ara la comunicació interna als seus ajuntaments, la xifra baixa fins al 5,5 sobre 10.

“Tothom de l’àmbit local amb qui hem parlat sembla ser conscient de la seva importància, però tothom té massa feina i massa pocs recursos per apostar-hi fermament”, assegura la coordinadora de l’estudi, Dolors Gordils. “Aquí hi ha molt per fer”, conclou. Ho corrobora, Jordi Martínez, soci fundador de Síntesi, que defensa que “comunicar internament hauria de significar crear una cultura comuna, fer partícips a tots els membres de l’organització del dia a dia i, sempre, comunicar primer a dins tot allò que es vol comunicar a fora”.

Incrementar el sentiment de pertinença

De fet, els participants a l’estudi destaquen precisament això, que la comunicació ha de servir, primer de tot, per incrementar el sentiment de pertinença a l’organització, per augmentar el nivell de coneixement de l’Ajuntament i de la seva acció i per afavorir la satisfacció professional, la motivació i el compromís del personal. Després, se situen altres objectius: millorar la productivitat, compartir informació i bones pràctiques, millorar el clima laboral, millorar la reputació externa…

Els ajuntaments que treballen la comunicació interna ho fan per diversos canals. Des de les reunions presencials i les trobades personals, fins a mitjans digitals (el correu electrònic és el més destacat) o suport físics com els cartells d’anuncis o, fins i tot, manuals de benvinguda per a les noves incorporacions. Pel que fa als equips responsables d’aquest àmbit, destaca que la gran majoria estan formats per una sola persona i que sol ser un periodista o una periodista. 

Entrevistes i bones pràctiques

A banda de l’apartat quantitatiu, l’estudi es completa amb entrevistes a responsables de comunicació interna de diversos ajuntaments, una anàlisi de bones pràctiques i un apartat de conclusions. Entre elles, l’evidència de que com més gran és un ajuntament més prioritària considera la comunicació interna, que prevalen els missatges operatius sobre els estratègics o que la implicació política i tècnica és clau per avançar en aquest àmbit.

El I Estudi de Comunicació Interna dels Ajuntaments de Catalunya es presentarà el dia 4 de novembre de 2024, a les 9:00, a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya a Barcelona.