Són les vuit del matí d’un dia qualsevol de vacances. El mòbil vibra. És un missatge de feina. No és urgent, però algú l’ha enviat igualment, «per no oblidar-se’n». A l’altra banda, algú és a la platja, a la muntanya o encara dormint. I encara que no respongui, el missatge ja l’ha connectat amb la feina, trencant el seu temps de descans i desconnexió.

Cada estiu, aquesta escena es repeteix en organitzacions de tota mena: correus que arriben mentre algú fa cua al control de seguretat de l’aeroport, trucades al mòbil personal per temes que podien esperar, WhatsApp que comencen amb «perdona que et molesti a les vacances, però…». 

I el dret a la desconnexió digital? Existeix, sí, però un dret que no s’acompanya de pràctiques concretes es queda en una declaració d’intencions. I aquí és on val la pena aturar-se: perquè aquest dret no falla només quan algú envia un correu que podia esperar, també falla quan qui el rep se sent obligat a contestar-lo. Són dues cares del mateix hàbit, i cal treballar-les totes dues alhora perquè el canvi funcioni. Per això, val la pena mirar-ho des de les dues bandes: la de qui escriu i la de qui rep.

Si ets qui envia el missatge

Abans d’escriure a algú que sabem que està de vacances, val la pena preguntar-se si realment el missatge no pot esperar. Si pot esperar, programa’l per quan la persona torni, no per al moment en què a tu t’ha vingut al cap. Si, a més, és un càrrec directiu  qui envia els correus des de la gandula, no importa quantes polítiques de desconnexió hi hagi al manual intern: l’exemple sempre pesa més que la norma escrita.

Si ets qui el rep

Desconnectar tampoc és només no rebre missatges: és no sentir-se obligat a mirar-los. Si el protocol de vacances està ben explicat —a qui cobreix, què és una urgència real i què no ho és—, no respondre no hauria de generar cap mala consciència. 

Una qüestió de coherència, no de bona voluntat

Les organitzacions que millor gestionen l’estiu no són les que tenen més canals oberts per si de cas, sinó les que saben quan utilitzar-los i quan esperar. La desconnexió no hauria de dependre de la bona voluntat de cada responsable, sinó de criteris compartits i coneguts per tothom.

Bones vacances. I, si us plau, deixeu els mòbils una estona a la bossa de platja: tant si sou qui escriu com qui hauria de llegir-ho.