Mentre procurava seguir al peu de la lletra les recomanacions de la Dolors Gordils de desconnexió digital durant les vacances, confesso que de cua d’ull intentava seguir també la polèmica de l’estiu sobre la suposada caiguda dels “influencers”. Confesso també que no sabia si riure o plorar quan entremig, i més enllà del debat sobre la seva desaparició o no, em topava amb qui deia que l’eclipsi de sol era “una cortina de fum orquestrada pels poderosos” per desviar l’atenció del personal davant els problemes d’avui —que és evident que hi són, i ben grossos— o amb qui es lamentava per haver tingut “només” un mes de vacances en lloc de “tres com l’altra gent” o amb aquell que es vantava davant un seguidor que el va criticar que ell havia guanyat més diners amb una promoció de Burger King que no pas els pares del seguidor —ara ja ex seguidor— treballant vint anys. Val a dir que aquest personatge no en guanyarà més de diners amb Burger King perquè la marca li ha rescindit la col·laboració.

El debat sobre si realment es tracta d’una caiguda dels “influencers” o només un canvi de tendència pel desgast dels consumidors de xarxes que ja no comparteixen allò pel que els van començar a seguir, però sobretot per saturació publicitària, encara dura. Com sempre passa, les dades seran les que ho acabaran discernint.

De moment, la 28a edició de Navegantes en la Red, elaborada per l’AIMC (Asociación para la Investigación de Medios de Comunicación), indica que un 56,4% dels espanyols segueix a algun “influencer”, “youtuber” o “streamer”, tot i que empitjora la seva percepció en relació als continguts o recomanacions publicitàries que fan. Una gran majoria dels que els segueixen, un 68,8%, considera que estan fent un ús o abús de la publicitat encoberta i un 61,9% considera que la majoria dels seus comentaris i publicacions són de caràcter publicitari. I un 45,7% considera que la credibilitat dels “influencers” està disminuint.

Tenint en compte això, i com que de moment no es detecta una desacceleració de la inversió d’anunciants, organitzacions i fins i tot institucions en “influencers”, segons IAB Spain —al seu Estudio de Inversión Publicitaria en Medios Digitales 2026 diu que la inversió destinada específicament a “influencers” a Espanya va ser de 158 milions d’euros el 2025 (un 25,9% més que no pas l’any anterior) —, seria bo que cada cop més se’ls escollís amb criteri per la seva capacitat de captar l’atenció i generar rellevància per coneixement de la matèria que interessi en lloc de pel nombre de seguidors, que durant molts anys ha estat l’única mesura de l’èxit a les xarxes socials. Ho recomanem fervorosament.

Si no, i com a exemple, pot passar el que li ha passat a “La Vuelta” amb la “influencer” que han contractat. La del “Pogachicar” i “per què híper-ventiles cada cop que em veus”. Innovar i buscar fórmules per fer créixer l’interès i captar públic nou està molt bé, humor inclòs. Són accions obligades si no vols estancar-te. Ara bé, si ho fas, fes-ho de manera rigorosa. I en el cas que ens ocupa, fes-ho tractant els teus esportistes com es mereixen i no pas com a objectes i també sense faltar el respecte als i especialment a les professionals de la comunicació que durant molts anys han seguit l’esdeveniment esportiu, contribuint al seu coneixement i reconeixement internacional.

Però ja ho diuen que la ignorància és molt atrevida.