La crisi migratòria de Ceuta, des del punt de vista comunicatiu, dona per escriure un llibre. O uns quants. Des de fa un mes i mig, no parem de sentir opinions abrandades, informacions contradictòries i crítiques incendiàries, fins al punt que els ciutadans ja no sabem ben bé què està passant, malgrat els intents dels mitjans de comunicació per explicar-ho. I un dels que ho intenta explicar sobre el terreny és Alaaddine Azzouzi, un jove periodista que forma part de l’equip d’enviat especials que Televisió de Catalunya ha desplaçat a Ceuta per seguir la crisi.

Des de les xarxes socials i diversos mitjans de comunicació, s’ha destacat l’encert de l’elecció d’Azzouzi i també la seva professionalitat com a periodista sobre el terreny. Sent molt curós amb els arguments, per no caure en el tòpic benintencionat però amb ferum racista, jo també crec que és un encert. Tenim la sensació de que la seva condició de català i les seves arrels marroquines -als seus perfils a les xarxes socials s’ubica entre Barcelona i Tànger- el converteixen en un pont excel·lent per fer-nos arribar de primera mà les arrels del conflicte, perquè coneix les dues cultures i parla les dues llengües. Probablement, els marroquins que entrevista a Ceuta pensen el mateix.

Segurament, Azzouzi no és el millor reporter de Televisió de Catalunya -ja m’enteneu, el més experimentat, el més agut…- , però les seves cròniques demostren que fa bé la seva feina. A més, malgrat la seva joventut està especialitzat en desigualtats socials i ha fet xerrades sobre antiracisme i discursos d’odi. Tot plegat el converteix en un bona opció per explicar sobre el terreny què està passant a la ciutat autònoma.

En comunicació, sovint, les decisions aparentment més senzilles són les que funcionen millor, encara que de vegades hi ha gent que tendeix a complicar-se la vida. També en comunicació corporativa. Quan a Síntesi fem formació de portaveus, una de les nostres especialitats, expliquem un criteri, una idea senzilla, que a vegades sobta: no sempre és un bona decisió que el CEO o un alt directiu d’una organització en sigui el portaveu. Seguint l’exemple d’Azzouzi, aquest càrrec ha de recaure en una persona que tingui la formació necessària, que entengui el discurs corporatiu i que tingui les habilitats comunicatives que calen per convertir-se en la millor opció.