Els grans reptes de la comunicació en el 2019

Per el 7/01/19 en General | 0 comentaris

La gestió de la reputació és un dels grans reptes de la comunicació en el 2019.

Està clar que la comunicació com a concepte està prenent una nova dimensió a la majoria d’organitzacions. Qui més qui menys s’adona que ja no és possible gestionar un negoci sense els components –fins ara intangibles– que implica la reputació. La manera com ens perceben els nostres interlocutors i el nostre entorn s’ha convertit en la clau per fer viable, o no, la nostra activitat com a empresa, entitat o institució.

Una nova realitat

El gran salt a la comunicació corporativa ha estat adonar-nos d’aquesta realitat i passar de ser simples emissors de missatges a gestors d’emocions, sentiments i opinions de les persones que ens envolten. Aquesta nova i complexa dimensió de la comunicació fa possible que venem més, que tinguem èxit amb els nostres serveis o amb les nostres propostes i que siguem, o no siguem, valorats i coneguts.

Ara però, cal donar un pas més i ser capaços d’aterrar un concepte tant filosòfic com és la gestió de la reputació. Per això, l’any que encetem ha de marcar el camí de molts desenvolupaments associats a aquesta gestió.

7 objectius per al 2019

Així, podríem definir set grans eixos com a objectius claus del 2019 en matèria de comunicació que alhora han de ser els reptes que marquin el camí dels Dircoms en aquest nou any:

  1. Mesurar la reputació. Ja existeixen classificacions que determinen si fa no fa qui té millor o pitjor reputació, però no n’hi ha prou. Hem d’avançar una mica més en saber realment quina és el grau real de reputació en els nostres entorns. Com ens valoren? Què pensen de nosaltres? Quin és el grau de confiança o de credibilitat que tenen els nostres productes o serveis? Què saben realment de nosaltres? Són preguntes que haurem de respondre per tal de poder elaborar unes polítiques adequades de comunicació.
  2. Valorar la reputació.Ja no n’hi ha prou de saber si les persones confien o no confien en la nostra empresa o organització. Hem de ser capaços de saber realment quant val la nostra reputació. Perquè aquesta és l’única manera de valorar realment la comunicació com a instrument imprescindible en el desenvolupament de qualsevol empresa, entitat o institució. Però també, perquè aportant un valor econòmic real a la reputació sabrem què ens estem jugant amb la seva gestió. Actualment existeixen diferents iniciatives arreu del món per intentar cercar una formula comuna que permeti posar preu a la reputació, però malgrat que estem a prop encara no s’ha assolit aquest punt.
  3. Formar en comunicació. Fins ara, la formació en comunicació s’interpretava, majoritàriament com a formació de portaveus. En un món on la credibilitat de les empreses està a nivells molt baixos i on tothom és un mitjà de comunicació, un líder d’opinió i una font d’informació en potencia ja no és suficient amb dotar d’alguns coneixements les elits de les empreses. Cal implicar la totalitat de components de les organitzacions per incentivar la seva implicació directa en les polítiques i accions de comunicació corporativa. Les grans eines de la comunicació són els propis treballadors i l’única manera d’implicar-los és que tinguin un coneixement de tot allò que significa comunicar i comunicar bé.
  4. La nova comunicació interna. En els darrers anys hem dissenyat polítiques de comunicació interna pensades des de la verticalitat de les organitzacions. Informar era suficient per entendre que tothom estava alineat amb els valors i la filosofia de les empreses. Però això no és així. Avui, cal implementar polítiques de comunicació interna horitzontals, transversals, multidireccionals i participatives si realment volem que tothom remi en la mateixa direcció. I això només ho aconseguirem redissenyant la comunicació interna des d’una visió crítica i exigent.
  5. Camí de la desintermediació. Les organitzacions i les persones que les formen tenen a les seves mans un nou poder que no tenien fins ara, el d’actuar com a veritables mitjans de comunicació. La realitat avala aquest nou escenari on els mitjans de comunicació veuen reduït enormement el seu paper com a intermediaris i on les empreses, les entitats o les institucions poden dirigir-se de manera directa als seus públics. Entendre aquesta nova realitat ajudarà a dissenyar noves polítiques de comunicació dirigides a consolidar i a enfortir aquestes relacions directes amb els diferents entorns.
  6. Creació de continguts propis i d’interès. Per avançar cap a la desintermediació cal avançar també en la capacitat de generar continguts propis, que aportin valor als nostres públics i que realment siguin interessants i ajudin a incrementar la credibilitat com a font d’informació i confiança en les nostres organitzacions. La majoria de departaments de comunicació no estan preparats per a l’elaboració d’aquests continguts i es limiten a emetre notes de premsa sense cap mena d’interès per als diferents públics.
  7. Canviar el llenguatge, fer que ens entenguin. Arreu avança el moviment conegut com a llenguatge clar o comunicació clara i en canvi, la majoria d’organitzacions no s’aturen a valorar si realment els diferents interlocutors entenen els missatges que emeten. Tots els sectors han anat evolucionant cap a llenguatges específics que s’escapen de la comprensió de la societat. Cal tornar a desfer el camí per aconseguir que ens entenguin. Per aconseguir comunicar de manera clara com a eix imprescindible de la nova comunicació

Són reptes que hem d’anar assolint, per això des de Síntesi ja oferim solucions específiques per a cadascun d’aquests reptes i objectius que s’escapen de les capacitats del dia a dia de la majoria d’organitzacions. La societat ha canviat i la comunicació també ha de canviar si volem seguir essent presents, si volem existir. Més que mai pren força aquell principi dels anys 70 que deia que si tu no dius el que fas, altres diran el que no fas.

Fes un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *