La comunicació és un procés que es dona de manera natural entre les persones. No és una qüestió reservada al departament de comunicació, ni és un privilegi reservat a determinats càrrecs directius, sinó que en una organització tothom comunica.  Davant d’aquesta realitat, les organitzacions poden veure-la com una amenaça i ignorar-la o poden sortir de la seva zona de confort i aprofitar les moltes oportunitats que la comunicació interna els posa a l’abast.

Hi ha alguna organització que es pugui permetre tenir una plantilla desinformada, desmotivada, desentesa i que no sàpiga quin sentit té la seva feina? La resposta clarament és no, però tot i això, encara hi ha organitzacions reticents a  incorporar la comunicació interna perquè la perceben més com un risc que no pas com una oportunitat.  

I és que l’aposta per la comunicació interna és també una aposta per un nou model organitzatiu basat en la transparència, el diàleg i la democratització informativa de les organitzacions, per fer-les menys jeràrquiques i més col·laboratives. I no totes les organitzacions estan preparades per deixar enrere l’opacitat informativa i una cultura organitzativa basada en el control de la informació, encara que totes ho necessitin.

                                                                                                                                                                                                    Gràcies a la comunicació interna les organitzacions transmeten el seu dia a dia als seus equips, però també és el mitjà pel qual difonen els seus valors, la seva cultura corporativa i els seus projectes; generen compromís; motiven els equips humans que la fan possible i els empoderen per actuar com altaveus de l’organització.

Oportunitats de la comunicació interna

En aquest sentit, la comunicació interna és una necessitat que tenen totes les organitzacions, però només les més valentes s’atreveixen a abraçar-la i fer el salt. Aquestes organitzacions, siguin grans o petites, la comunicació interna és per a totes, aposten per aprofitar les oportunitats que aquesta disciplina els ofereix i veuen com:

1. Creix el grau de coneixement de la cultura corporativa, els valors, els objectius i els projectes  de l’organització.
2. Afavoreix la transparència, la participació i l’escolta.
3. Redueix els rumors i les informacions no contrastades.
4. Millora la reputació externa.
5. Millora la productivitat i l’eficiència.
6. Afavoreix la gestió del canvi.
7. Equilibra els fluxos d’informació.
8. Potencia la satisfacció professional, la motivació i el compromís dels equips humans.
9. Millora el clima laboral.
10. Redueix tensions i conflictes entre les persones de l’organització.
11. Es comparteixen experiències, problemes, solucions i èxits.

Claus de l’èxit

Una de les claus de l’èxit en la implantació de la comunicació interna és la implicació dels quadres directius. Si els quadres directius no creuen en els beneficis de la comunicació interna i la faciliten, difícilment es podrà implementar, ja que són ells, amb el seu exemple, els que ajudaran a fer viable el canvi de la cultura organitzativa que comporta la implantació d’una política de comunicació interna. 

Per aconseguir-ho, cal que aquests quadres directius tinguin clar que la comunicació interna és una necessitat i no un luxe i que és un aspecte prioritari que han d’incorporar a la seva gestió diària. 

Dos elements més, també importantíssims, son la coherència i la constància. Si l’organització no vol fracassar, ha de ser coherent entre què diu i què fa. I al mateix temps, ha de ser constant perquè cal temps per desenvolupar unes bones polítiques de comunicació internes.