Actualitat

Notícies, idees, pensaments i reflexions per re(inventar) la comunicació

L’historiador francès Henri Laurens deia que “si heu entès alguna cosa del Líban és perquè us l’han explicat malament”. Amb la gestió de la pandèmia passa una mica el mateix, ja no saps interpretar si realment anem bé o, al contrari, el desastre és monumental. Corporativament, ministeri i conselleries han comès un error extraordinari: voler informar dia si i dia també del minut a minut de la pandèmia, amb la qual cosa ja ningú és capaç de saber on estem. Aquest error és torna a produir alhora d’informar de les campanyes de vacunació.

Quin sentit té, voler saber diàriament les dosis que arriben, les que tenim, les que tindrem i les que no tindrem, a no ser que es vulgui confondre la ciutadania. Allò que en un principi podria ser un signe de generar transparència, aconsegueix l’efecte contrari, que és una allau informativa tan excessiva que és impossible saber quin és el pla real de vacunació i si aquest s’està complint mínimament. Amb tanta informació acumulada no és estrany que augmentin els casos de desconfiança o que el negacionisme de les vacunes i de la mateixa pandèmia vagi en augment.

En comunicació no és fàcil trobar l’equilibri informatiu, la quantitat d’informació que hem d’oferir per tal que els nostres públics tinguin el coneixement necessari, s’interessin pel tema i incrementin el grau de confiança vers la nostra activitat. Una manca d’informació és tan contraproduent com un excés informatiu. Els ciutadans volen saber, però no volen un bombardeig informatiu continuo que els faci perdre la perspectiva d’allò que passa.

La informació ha de ser útil

En aquests casos potser la norma hauria de ser informar únicament del veritablement útil per a les persones i d’allò que permet entendre el context global. La resta cal deixar-la per aquells públics més experts o per aquella demanda d’informació a la carta. I en aquest sentit, no tot s’ha d’incloure a la mateixa bossa informativa, com si tots els receptors d’informació estiguéssim interessats en tots els detalls d’aquella temàtica.

És cert que els mitjans de comunicació tenen molt a dir en això de configurar un equilibri informatiu, donat que sovint el seu focus d’atenció supera en excés el veritable interès d’oients, lectors o espectadors. En canvi, hi ha noves formes de periodisme que aporten molt més que tot el cúmul d’informacions que ens han ofert fins ara. Un exemple d’aquestes informacions que podríem anomenar com “pràctiques” el trobem en com el Washington Post explicava els efectes del confinament i del no confinament en la difusió de la pandèmia.

Les organitzacions, les institucions i les empreses han d’aprendre a generar informació realment d’interès, útil i de valor afegit i per això no cal posar el termòmetre al malalt cada cinc minuts, que és el que estan fent els gestors de la pandèmia. Potser ens cal recordar aquella màxima de la comunicació que diu que els missatges han de ser clars, curts i concisos i hauríem d’afegir que no cal que siguin constants. En aquest cas menys seria més.

0 Comentaris

Envia un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Notícies

Estrenem pàgina web

Estrenem pàgina web

Comencem l’any complint objectius amb l’estrena de la nostra nova pàgina web. Ja feia un cert temps que teníem ganes de renovar-la, però mai no acabàvem de trobar el moment. Finalment, ho hem aconseguit i ens encanta el resultat. Una de les coses que teníem molt...

Twitter