El senador nord-americà Hiram Johnson va dir gairebé fa cent anys que la primera víctima de la guerra és la veritat, i probablement mai com fins ara aquesta frase pren tot el sentit del món, encara que s’hagi reproduït en tots els conflictes bèl·lics des de la Primera Gran Guerra Mundial. Fa temps que vàrem veure com desapareixien les marques que ens permetien discernir què era veritat o mentida i avui, amb conflictes com el de Rússia i Ucraïna, és gairebé impossible saber quina informació és bona o quina ha estat manipulada; no en va tenim al capdavant dos monstres de la manipulació, Putin i Zelensky, que ens podrien donar una master class sobre com utilitzar la comunicació en benefici propi.

A parer de l’expert en comunicació no verbal José Luis Martín, Vladimir Putin transmet ira i menyspreu, mentre que Zelensky comunica desemparament i tristesa, sabent que les persones venim de fàbrica amb el gen d’ajudar els altres quan veiem una situació d’inferioritat; i cadascun d’ells rema a favor de reforçar la seva imatge amb milers de continguts que ens arriben cada dia per tots els mitjans i canals possibles.

Mai no sabrem del cert si l’hospital materno infantil de la ciutat de Mariúpol va ser bombardejat en ple funcionament, era un quarter militar o havia estat buidat feia mesos i ocupat per milícies. Aquesta és la realitat enmig de la cruesa d’una guerra. No sabem res del cert ni tenim possibilitats de saber-ho, tenint en compte que tots dos governs tenen al seu servei les capacitats infinites de manipulació de les xarxes socials i d’uns periodistes que ja només poden cobrir les guerres des de petits detalls, perquè en realitat no se n’assabenten de res del que passa o només d’allò que volen fer-los saber.

Més enllà del sentit crític cap al fet violent de la guerra i de les seves conseqüències, hem de ser capaços d’aplicar capacitat analítica, filtres i crítiques a tota la informació que es genera i es difon, independentment si és del bàndol bo o del dolent. En aquesta guerra estem veient sense filtres la cara més barroera de la comunicació i totes les capacitats de manipulació que hi ha al seu voltant i, malgrat les simpaties que puguin generar els envaïts davant l’invasor, hem d’entendre que tant un com l’altre tenen a les seves mans la infinita capacitat de generar continguts adaptats a totes les sensibilitats i a favor d’uns determinats interessos. 

Només ens queda el consol de saber que, amb els anys, podrem analitzar fenòmens comunicatius com el de la guerra entre Rússia i Ucraïna; com hem pogut analitzar, a posteriori, les barbaritats comunicatives d’un boig anomenat Donald Trump. Però mentre duri la guerra, hem de posar en quarantena la majoria de continguts que circulen i que acaben reproduint mitjans de comunicació de tot el món. Verificar enmig de la batalla no és fàcil.