Si bé és cert que a nivell extern ja no hi ha cap administració que qüestioni la importància de la comunicació, quan parlem de comunicació interna gairebé tot està per fer i encara són pocs els Ajuntaments que hi aposten, malgrat tots els beneficis que representa, tant per a la pròpia administració, com per a les persones que hi treballen, com per als mateixos ciutadans.
La comunicació interna és un procés que es dona de manera natural i, la treballem o no, sempre es produeix i cap Ajuntament, gran o petit, es pot permetre el luxe de no gestionar-la. I és que la comunicació interna és molt més que una eina d’informació i de coneixement intern. És un poderós instrument capaç d’incrementar el sentiment de pertinença dels equips; augmentar la satisfacció professional, la motivació i el compromís de la plantilla; millorar-ne la productivitat i impulsar l’eficiència dels serveis prestats a la ciutadania, només per esmentar algun dels seus beneficis.
Cada cop que fem un pla de comunicació interna per a una administració local, constatem l’enorme necessitat que en tenen. Plantilles poc motivades, inexistència d’una cultura corporativa comuna, desconeixement dels projectes municipals, falta de comunicació entre cossos tècnics municipals, rumorologia, informacions a destemps, manca de coherència entre el que es diu i el que es fa… La llista de problemes de comunicació sol ser llarga i resoldre’ls acostuma a ser una tasca complexa.
Una part d’aquesta complexitat és deguda a les característiques pròpies de les administracions públiques, molt diferents de les de les empreses. Les més rellevants són:
- El tipus de lideratge a l’administració local, on el màxim representant és un càrrec polític designat en funció d’uns vots i no d’unes capacitats i això, sovint, genera reticències per part de la plantilla municipal.
- La durada dels mandats. El personal dels Ajuntaments és molt conscient que els polítics passen i que ells es queden. I això genera dinàmiques internes reticents a la implantació de polítiques de comunicació interna, principalment entre els tècnics i el personal directiu que veuen la informació com a sinònim de poder i es resisteixen a fomentar la comunicació interna.
- L’estructura de la funció pública. Els Ajuntaments tenen molt menys marge que l’empresa privada per a la selecció de personal i, tot sovint, ens trobem que les persones que gestionen la comunicació interna i externa són persones amb més o menys habilitats en comunicació, però que no sempre tenen el perfil professional, els coneixements i la qualificació necessària per dur a terme aquesta tasca i l’exerceixen des del voluntarisme.
A Síntesi estem convençuts que, per poder avançar en la comunicació interna a l’administració local, cal disposar d’una fotografia que ens permeti conèixer quin és l’estat real de la comunicació interna als Ajuntament d’una manera objectiva per començar a construir un corpus teòric, actualment inexistent. Amb aquest objectiu, i amb el suport del Col·legi de Periodistes, ja hem començat a treballar en el I Estudi sobre la Comunicació Interna als Ajuntaments de Catalunya. Aquest mes comencem la fase quantitativa de l’estudi, amb la tramesa d’una enquesta a tots els Ajuntaments catalans perquè ens expliquin els detalls sobre la pràctica diària de la comunicació interna al seu consistori. Si hi voleu participar, aquí teniu l’enllaç:
Un cop finalitzada, iniciarem la fase qualitativa durant la qual entrevistarem una selecció de responsables de comunicació interna municipal perquè ens expliquin de primera mà la seva experiència. Els resultats els recollirem en la publicació del I Estudi sobre la Comunicació Interna als Ajuntaments de Catalunya, i esperem que la nostra petita aportació pugui ser útil per fer avançar aquesta disciplina a les administracions públiques.
0 Comentaris