És un periodista discret. El podríem definir com a modest i seré, una serenitat que contrasta amb el ritme trepidant de l’emissora en la que “viu” des de fa ja uns quants anys. Joan Maria Morros és cap d’informatius de RAC1, l’emissora amb més oients de Catalunya, des de fa 14 anys. Va entrar-hi com a redactor quan es va fundar, l’any 2000. Abans, havia passat per la corresponsalia de Catalunya Ràdio a l’Anoia i per la direcció de Televisió d’Igualada, entre d’altres. En l’actualitat, és el degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya. També ha debutat com a novel·lista: ha escrit “Els Coixinets”, amb Columna.

Podeu escoltar el capítol sencer amb Joan Maria Morros aquÍ:

Anar a descarregar

Al Pòdcast de Parlem amb Síntesi, ens acompanya en Joan Maria Morros. Director d’informatius de RAC1, una història d’èxit…

Soc d’Igualada i, els primers anys, la ràdio ni hi arribava. Els meus pares, quan sabien l’hora que jo feia els butlletins, anaven fins al Bruc perquè allà podien captar el senyal de Barcelona i m’escoltaven. Era un projecte nou, però darrere hi havia La Vanguardia; és a dir, hi havia elements de solidesa. Però sí, els inicis van ser des de zero. Vam construir-ho absolutament tot. Va ser molt xulo.

I quines creus que són les claus de l’èxit?

Vam saber trencar les barreres amb la gent que ens escoltava. Fins aleshores, hi havia una manera de fer molt correcta, molt perfecta. Nosaltres vam buscar una altra línia. En aquell moment, Catalunya Ràdio era líder amb una fórmula de la qual jo també n’havia format part, perquè havia estat corresponsal a l’Anoia. A RAC1 no podíem competir amb el model i vam decidir ser radicalment diferents. Vam fer una programació diferenciada i ens expressàvem d’una altra manera. Parlàvem com estem parlant tu i jo. Això és el que ha anat fent forat i que amb el temps ha anat adaptant tothom. Si trenques aquest formalisme, tens un tracte molt més de tu a tu amb l’oient.

I això ho heu pogut mantenir al llarg dels anys.

Això ho hem mantingut i fins i tot diria que ho hem ampliat i millorat. Ara, les 24 hores del dia són exactament així. Tots els programes, des del moment en què comencen, tenen un tracte directe amb l’oient. És com estar al seu costat buscant la proximitat i fent-li companyia. Tothom està al costat dels seus oients.

Alguns més puristes us han criticat per ser massa simplistes.

No per fer-ho tot més floridet, més perfecte i formal, i amb grans frases grandiloqüents, ho estàs explicant millor. La gent del carrer no parla així. Evidentment que no has d’entrar en vulgarismes. Però, ningú arriba a casa al vespre i diu, “escolta, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha dit tal”. Diuen el Sánchez, el Macron o el Biden, sense que això faci perdre res del que estan explicant. Aquesta és la clau. Simplistes? Doncs en tot cas, escolta, és èxit absolut.

Més enllà del llenguatge, teniu una gran estrella, el Jordi Basté, que arrossega molta audiència. Teniu el risc que us passi com al Barça amb Messi. És el vostre Messi?

No crec que ens passi com amb el Messi i se’n vagi a un altre lloc. Ell és RAC1. La seva biografia i tot el que ha fet és espectacular, però està aquí des del 2004. No es pot entendre RAC1 sense ell. Al cap i a la fi, tota la riquesa que ell ha aportat, l’olfacte, l’ordre de les notícies amb l’agenda al matí… això ha entrat a tot arreu. No tinc por que marxi. La frase “Tots som 1” està molt ben trobada, perquè realment és el que hi ha aquí dins.

Degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Una altra aventura apassionant. Creus que avui el periodisme ha perdut força?

Ara, el periodisme és més important que mai. Ho hem vist als Estats Units, per exemple, on arran de la victòria de Trump els grans mitjans de comunicació han tingut molta força per explicar les coses. Els mitjans han plantejat dubtes des del començament per desmuntar les coses que es deien i que no eren. Hem d’explicar a la gent allò que està passant, per què està passant, quines conseqüències té i d’on venim i cap on anem. Determinades enquestes no ens posen al capdamunt de les preferències de la gent, però hem de tenir molt clar que el periodisme és molt important. És la base sobre la que funciona tot. Durant la pandèmia, per exemple, el periodisme ha ajudat a explicar i a entendre molt bé què estava passant: què era aquest virus, d’on venia, com es podia tractar, què s’estava investigant, què s’havia de fer, què no s’havia de fer… Desmuntant les mentides. Ara bé, no podem negar que hem patit alguna crisi.

Per exemple, a través de les xarxes socials. Cadascun de nosaltres som gairebé un canal d’informació que pot comunicar a través de les xarxes. Com a degà del Col·legi i director d’informatius, les xarxes són un aliat o una nosa?

Són un aliat si les fem servir bé, tant nosaltres com la gent. Una de les principals lluites que tenim des del Col·legi són les fake news o les mentides. Ara, a través de les xarxes socials han trobat un canal bestial per expandir-se. Qualsevol fotografia o missatge arriba a moltíssima gent fent veure que és una notícia que no és. Per tant, la nostra feina de periodistes és desmuntar tot allò que no és cert. Les xarxes, si les sabem fer servir, són molt importants perquè t’obren una altra via de comunicació sense perdre les que ja tenim. Ara bé, la gent també ha de tenir clar què és un mitjà de comunicació i què no és un mitjà de comunicació. Cal confiar absolutament en els mitjans de comunicació i en els periodistes perquè fem la feina ben feta. La resta, posem-ho en quarantena.

És una qüestió de credibilitat.

Exacte. I costa molt de retenir, però perdre-la és molt fàcil. Per tant, com a periodistes, hem de fer la feina ben feta i ens podran creure perquè tindrem una trajectòria al darrere. Per a la resta, deixem aquests canals. 

Des del Col·legi Periodistes també heu treballat molt la comunicació de les institucions. Fins i tot teniu una Comissió. Quina influència juguen amb vosaltres els directors de comunicació?

Bàsica. Ja fa quatre anys que al desembre fem una jornada de comunicació corporativa juntament amb Dircom. Des del primer any diem que no hi ha periodistes de primera i de segona. No hi ha un cantó fosc. Tu estudies periodisme i treballes de periodista i és igual si ho fas en un mitjà de comunicació o en una agència. Tot és periodisme, perquè tot és comunicar. Per tant, tots hem de seguir les mateixes regles i respectar el codi deontològic. No volem diferenciar la gent que es dedica als serveis de comunicació perquè tots hem de fer exactament el mateix: explicar notícies certes i contrastades. Tot és periodisme, tot és comunicació, i la comunicació avui en dia és bàsica.

Els mitjans expliqueu que de vegades rebeu pressions perquè algunes informacions o algunes notícies puguin ser publicades. Seria una mala pràctica?

Qui organitza una convocatòria farà tot el possible perquè els mitjans vinguin. Hem d’entendre aquest punt de vista. Però la feina dels que estem als mitjans és decidir si allò interessa o no. I pot ser que ens interessi, però no el dia que tu fas la presentació. O a vegades són coses que no encaixen amb la teva audiència. Sabem què interessa als oients de RAC1 perquè ja fa molts anys que hi tenim interacció. Els gabinets t’han de trucar tantes vegades com vulguin. A mi no em fa res. Simplificant molt, és una mena de joc que hi ha entre els dos i s’estableix una relació de certa confiança.

No us importa que us proposin temes.

A mi no. Perquè, saps què passa? A vegades estàs molt enfocat en la dinàmica del dia a dia i no veus que pots tractar altres qüestions que no són de tanta actualitat. I potser no puc cobrir la roda de premsa, però em guardo la convocatòria perquè li veig un cert potencial. Potser en aquest moment tota l’actualitat gira al voltant de l’inici del Mundial, per exemple, i el teu tema no entra, però ho farà al cap de quinze dies. Hi ha mil opcions de poder tractar un tema.

Ens pots recomanar alguna idea, algun llibre o alguna referència que creus que pot agradar a les persones que els interessa la comunicació i el periodisme? 

“Todos los frentes”, de Clarissa Ward, una periodista que ha treballat per a la CNN i la Fox i ho ha viscut absolutament tot des de la primera línia. Està molt bé si et dediques al periodisme perquè et genera una enveja sana. Estan molt bé els punts de vista que et dona per veure determinades informacions i tots els processos que hi ha després per part nostra amb els productors.

Perquè a nivell professional i personal deus utilitzar totes les vies possibles per informar-te.

Sí. Bàsic, RAC1. També tinc costum des de fa molt temps de mirar el canal de notícies de la BBC. El poso a casa mentre estic fent qualsevol altra història, per escoltar en anglès i no oblidar-lo. També consulto webs de diaris, tant d’aquí com internacionals, i periodistes a Twitter. Però, t’he de ser sincer, també hi ha algun moment del dia, quan vaig pel carrer per exemple, que no vull portar auriculars. Necessito una mica de pau: el soroll del carrer, la gent cridant, els cotxes pitant… És a dir, necessito mitja hora del soroll de la vida.