El calendari és implacable. Ja torna a ser març i un any més, encara que ens pesi, continua essent necessari reivindicar el paper de la dona i la igualtat efectiva amb l’home en tots els àmbits. Perquè queda molta feina per fer.

També en matèria de comunicació, que és el nostre camp. Per aconseguir, per exemple, una veritable comunicació igualitària a les organitzacions més enllà de l’ús de la llengua.

És evident que el llenguatge que utilitzem és molt important, perquè reflecteix idees i pensaments sobre la figura de la dona i el seu paper en la societat. I no podem passar per alt que estaríem ignorant el 51 % de la població si ens oblidem de les dones. Ara bé, n’hi ha prou amb evitar utilitzar el masculí genèric i buscant alternatives com els desdoblaments de les paraules o substantius més genèrics per dir que practiquem una comunicació igualitària? Al meu parer, no. Perquè correm el risc de quedar-nos amb un simple canvi de formes i no de fons.

Com acostuma a explicar Estrella Montolío, catedràtica de Llengua Espanyola i assessora en comunicació de les organitzacions, la comunicació igualitària ha de tenir una perspectiva més àmplia: les imatges que fem servir, les metàfores, la representació d’homes i dones… Perquè sigui digna i ajustada a la realitat de les aportacions de la dona a la societat i dels seus interessos. Montolío – que ha ajudat diferents entitats i organitzacions en aquest àmbit – assegura que “la defensa d’una comunicació igualitària sense biaixos de gènere potencia el talent de tota l’organització, no només el masculí”.

Per cert, sigui dit de passada que podrem escoltar Estrella Montolío en la segona edició del pòdcast Parlem amb Síntesi que tenim en marxa en aquests moments amb converses amb experts i expertes en comunicació.

La comunicació té el potencial de crear i legitimar narratives, actituds, comportaments i estils de vida. Per això la perspectiva de gènere en la comunicació no és només fer servir un llenguatge no sexista, sinó fer productes comunicatius allunyats dels rols sexistes i de l’androcentrisme, o que contribueixin a superar estereotips.

Com ho fa la campanya “Cheers to All” de Heineken que, amb la voluntat d’esmicolar-les, visualitza idees preconcebudes a l’hora d’assignar una beguda en funció d’un gènere quan presenta diverses situacions en què una dona demana una cervesa i l’home del seu costat un còctel i els serveixen les begudes intercanviades.

Cal que fem servir un llenguatge que no invisibilitzi les dones. De fet, cal que fem servir un llenguatge que no invisibilitzi, subordini, infravalori, exclogui o devaluï unes determinades persones davant d’unes altres per raó de gènere, identitat, procedència, orientació sexual, condició social, capacitats físiques o intel·lectuals o per qualsevol altra. Però, insistim, parlant de comunicació en un sentit ampli, no podem centrar-nos exclusivament en el llenguatge.

Les fotografies de la pàgina web, el vídeo corporatiu, els cartells, els nostres missatges i les nostres imatges a les xarxes socials… són elements que també transmeten uns determinats imaginaris. Per això es fa necessari vetllar per la jerarquia que ocupen els homes i les dones que hi apareixen, pel rol que desenvolupen, per les imatges que relacionem amb persones migrades, per com representem les persones amb diversitat funcional… Per aconseguir que la nostra comunicació sigui no només igualitària sinó inclusiva.

A més de l’administració pública, que ha de ser la primera i exemplar, força organitzacions fa temps que hi treballen i s’han dotat de guies i protocols. Cal aplaudir-ho. Ara bé, la realitat diu que la pràctica requereix d’una major intensitat per no quedar-nos limitats a la teoria o en un simple canvi formal. Si realment ens ho creiem, si apostem per la responsabilitat col·lectiva que tenim per aconseguir un món més just i inclusiu, és una obligació inexcusable. Nosaltres ens ho creiem.