Fa unes setmanes, Sílvia Ramon-Cortés explicava en el seu article al blog de Síntesi la diferència entre estratègia i tàctica a l’hora de comunicar des de qualsevol empresa o organització. I com alguns directius, sense tenir clara la diferència entre els dos conceptes, demanen resultats immediats de les seves accions comunicatives -aparèixer en premsa, per exemple-, obviant que això no funciona així. Que una acció per si sola segurament no tindrà l’acollida desitjada.

Amb les xarxes socials passa exactament el mateix. No es pot pretendre tenir resultats immediats -més seguidors, més likes…- si abans no s’han definit els objectius que es volen aconseguir. La flauta pot sonar una vegada, sí, però això sol ser més aviat fruït de la sort que no pas d’una bona feina. A les xarxes socials també cal, doncs, definir una estratègia.

Per tenir presència a les xarxes s’han de tenir en compte múltiples factors -no hi cabrien en aquest article- però sí que hi ha cinc elements bàsics:

• Constància. Cal dissenyar quan es faran accions a les xarxes de manera acurada. Després la realitat, el dia a dia, pot fer modificar aquest pla, però d’entrada cal tenir clar que la presència a les xarxes ha de ser continuada; no pot ser flor d’un dia, sinó constant.

• Continguts. Totes les organitzacions són mitjans de comunicació en potència, gràcies a les xarxes i la resta de plataformes. I cal aprofitar al màxim aquesta possibilitat de tenir un contacte directe amb els públics. Com? Amb la creació de continguts propis i estratègics. Estratègics vol dir alineats amb l’estratègia de negoci de l’organització, o sigui, més enllà del dia a dia. En aquest punt, disposar d’un pla editorial estratègic de tots els mitjans a l’abast ajudarà l’organització a tenir clares les prioritats i deixar de ser esclava de la tàctica.

• Consistència. En línia amb el punt anterior, els missatges han de ser coherents amb allò que es vol aconseguir, aquells objectius que s’han definit amb antelació. Han de ser sobretot continguts propis i exclusius, però també es poden compartir missatges d’altres usuaris sempre que estiguin alineats amb el propòsit que es persegueix.

• To i llenguatge. Cada xarxa és un món: Twitter és sinònim d’immediatesa, LinkedIn està enfocat a l’àmbit laboral i de negocis, a Instagram el suport principal és la imatge… Això vol dir que el mateix contingut no serveix per a totes les plataformes. S’ha d’adaptar -o fins i tot descartar- en funció de cada una d’elles. El to també ha de ser -o pot ser- diferent a cada xarxa.

• Promoció. Totes les xarxes disposen de l’eina de promocionar els continguts que s’hi pengen. Sol ser molt útil per difondre els missatges estratègics, perquè permet múltiples visualitzacions. Hi ha menys possibilitats de passar desapercebuts.

Però la primera tria que s’ha de fer és a quina xarxa es vol tenir presència i de quina manera, amb quina actitud i quins continguts. I segurament no és la millor idea tenir presència a totes alhora, perquè això, per fer-ho bé, obligarà a tenir un equip professional extens. Un exemple recent d’estratègia planificada és el de Relevo, un nou mitjà esportiu digital que ha prioritzat la seva presència a Tik Tok, Instagram i Twitch -en breu- perquè són les plataformes que més fan servir els seus públics objectius i, en canvi, no es plantegen tenir perfil a Facebook. Després sortirà com sortirà, però d’entrada sembla ben dissenyat i amb una aposta clara: primer treballar la presència a les xarxes i, després, obrir el mitjà com a tal.

La tàctica és àgil, però té les cames curtes. L’estratègia, en canvi, aporta el mapa de la ruta que cal seguir: quin peu cal avançar primer i quin després. Per no caure.