¿Ha mort l’email?

¿Ha mort l’email?

Per el 11/02/20 en Comunicació, General | 0 comentaris

Corria 1998 i Tom Hanks i Meg Ryan s’enamoraven enviant emails a la pel·lícula “Tens un email”. Avui, més de dues dècades després, s’envien diàriament a tot el món més de 270.000 milions de correus electrònics.

Però, ¿té sentit que seguim enviant-nos emails? Quants emails es queden cada setmana a la safata d’entrada, sense respondre i fins i tot sense llegir? Estem tan ocupats que ja no podem ni llegir un correu electrònic? O contestar un email és cosa del passat?

Anem per parts.

Saturació d’emails

En el món de la premsa, un redactor d’un diari pot rebre de mitjana més de 250 correus diaris, dels quals més de dues terceres parts d’ells es titulen “Nota de Premsa”. És obvi que, al menys a jutjar pel títol, costa discriminar el que és realment important del que no. A més, si en el cos de l’email no s’indica la informació més rellevant, el document adjunt al correu quedarà per sempre en l’oblit. El repte és ara com fer arribar la informació als mitjans, i, sobretot, quines informacions els fem arribar, perquè està clar que moltes d’elles no els interessen.

En l’àmbit de l’empresa, un directiu d’una multinacional pot rebre fins a 300 correus diaris, molts dels quals està en CC (còpia) o CCO (còpia oculta). Com pot diferenciar els correus “informatius” dels importants? Ens juguem totes les bases en l’Assumpte de l’e-mail, només un assumpte ben redactat té opcions de ser llegit o ni tan sols així?

En l’esfera personal, hem substituït l’e-mail pel WhatsApp, i resulta fins curiós rebre un correu electrònic d’un amic o familiar … llavors, ha mort l’e-mail o entre tots l’hem matat?

Ha mort el correu electrònic?

És possible fer un bon ús de l’correu electrònic? És encara possible ser educat i contestar els correus electrònics que ens envien?

De la mateixa manera que vam omplir les nostres jornades de cursos de tot tipus (com parlar en públic? Com ​​organitzar l’agenda? ¿Lideratge i comunicació?) Potser hauríem de tornar a formar els equips sobre com gestionar tant la recepció com l’enviament de correus electrònics, en el sentit de recuperar aquell equilibri on no tot ha de ser transmès i compartit i on res hauria de quedar per respondre, perquè a la fi tant si ens bombardegen amb correus electrònics com si no ens responen als mateixos, la conclusió sempre coincideix : o no saben organitzar-se o són uns mal educats. I així ens va.

Fes un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.