El món de la comunicació digital no és en cap cas un oasi de transparència i sovint, com a usuaris, desconeixem les tècniques i estratègies que envolten els circuits d’informació digital. Algoritmes sofisticats o software de darrera generació conviuen sota l’acrònim de “bot” per posicionar millor les informacions, impulsar l’anomenat clickbait (pesca de clics) o oferir diferents versions d’una mateixa informació per cridar més l’atenció. Hem de ser conscients que ja no tenim accés a la informació lliurement, sinó només a aquella informació que s’escau a la nostra manera de ser, als nostres hàbits o als nostres interessos.

Aquesta realitat carregada de “bots”, o per ser més exactes, de robots, s’ha instal·lat també als mitjans de comunicació en la seva versió digital, fins al punt que paràgrafs sencers d’informació ja no són redactats pels enyorats periodistes de debò, sinó per algoritmes que fan a la perfecció la seva feina. La puresa periodística està essent substituïda per una nova ètica digital que, probablement, està molt lluny dels paràmetres que consideraríem acceptables en termes de la professió, com a mínim pel que fa a les seves poques limitacions.

Ja no només tenim el repte d’adaptar-nos a aquest nou món generant polítiques de comunicació corporativa que incorporin aquestes noves realitats, sinó que tenim el deure d’explicar adequadament als nostres clients i als usuaris del nostre entorn que, en els nous processos d’elaboració de la informació, a més dels periodístics, imperen els criteris de consum, de segmentació i de posicionament, i que aquests criteris neixen d’algoritmes instal·lats en els processos de difusió de la informació.

Tant és així que, cada vegada que escolto l’expressió “tenim tants usuaris únics”, m’esgarrifo pensant en quantes manipulacions no té la xifra que ens donen per maquillar la realitat, de vegades trista i minsa, dels mitjans digitals. El nou escenari informatiu digital també és el de la manipulació de dades reals d’impacte o de lectura a favor d’una guerra permanent per assolir pretesos lideratges i audiències impensables.

Vulguem o no, haurem d’assimilar el nou món, adaptant les polítiques de comunicació de les organitzacions a software, algoritmes o tècniques de difusió. Encara que, per sort, ens queda marge per mantenir i consolidar estratègies de comunicació corporativa basades en les relacions, en els vincles, en la transparència i en el bon fer. Malgrat els bots.

I no ens oblidem de la poca rellevància que té el clipping en el marc actual, on una mateixa informació es reprodueix automàticament en un munt de portals o pàgines web sense que tingui cap impacte real, farcint un resum d’aparicions que no té valor.

Hem de fer un canvi cultural, però no hem de perdre de vista que podem seguir treballant aportant valors i criteri a la nostra feina. I fent molta i molta pedagogia per no caure fàcilment en els braços dels “bots”.