El prestigiós diccionari Collins defineix com a Sportswashing “la pràctica d’una empresa o país controvertit utilitzant el patrocini esportiu per millorar la seva reputació”. L’Sportswashing es pot aconseguir mitjançant l’acollida d’esdeveniments esportius, la compra o el patrocini d’equips esportius o la participació en un esport. A nivell internacional, s’ha utilitzat per dirigir l’atenció lluny dels pobres registres de respecte als drets humans o per tapar escàndols de corrupció. 

En aquest àmbit, una vegada més, el futbol és l’esport rei i acumula una llarga llista de controvertides seus d’algunes de les seves emblemàtiques competicions. Per exemple: 

• El Mundial d’Itàlia de 1934 celebrat durant el règim de Benito Mussolini 
• El Mundial d’Argentina de 1978 sota la dictadura de Videla 
• La Supercopa d’Itàlia de 2002 jugada a Líbia sota el règim de Gaddafi 
• El Mundial de 2018 celebrat a la Rússia de Putin
• L’actual Mundial 2022 que s’està disputant a Qatar 

Són només alguns exemples de com s’ha utilitzat un gran esdeveniment esportiu per blanquejar contextos socials i polítics difícils de justificar en termes de democràcia i respecte als drets humans. 

“En el transcurs d’un període de 12 mesos, països com la Xina, Qatar i l’Aràbia Saudita, tots criticats per violacions als drets humans, utilitzaran esdeveniments esportius de prestigi per polir la seva imatge pública en un escenari internacional”, assenyalava un editorial del diari britànic The Guardian publicat a començament d’aquest 2022.

Però, més enllà dels països organitzadors, en aquesta estratègia de blanqueig hi ha també molts col·laboradors necessaris:  les organitzacions esportives propietàries de les competicions (FIFA, UEFA, etc.), les federacions nacionals que hi prenen part, els propis esportistes, els patrocinadors d’aquests esdeveniments globals i, en darrera instància, els espectadors, que es debaten entre l’interès en seguir la competició i el dilema moral que implica engruixir encara més les audiències. 

Malauradament, l’estratègia és tan antiga que es remunta a l’imperi romà i a l’arxiconegut panem et circenses: les lluites de gladiadors als circs per entretenir el poble i mantenir la pau social.

A vegades, una imatge val més que mil paraules.