Sempre que em pregunten quins són els secrets d’una bona política de comunicació corporativa la meva resposta és: un bon diagnòstic, una bona anàlisi. Perquè saber on estem, saber on anem, saber amb qui ens hem de relacionar, què podem dir i què hem de dir, i fer-nos tantes preguntes com sigui necessari, és essencial per dissenyar una política de comunicació adequada i un pla de comunicació útil.

La capacitat de diagnosticar, d’analitzar és una de les característiques bàsiques de qualsevol responsable de comunicació o de qualsevol consultoria que vulgui tenir èxit amb les seves estratègies de comunicació corporativa. Tot allò que no ens preguntem nosaltres mateixos abans d’iniciar accions de comunicació, ens ho preguntaran els altres i encara més si pel camí ens trobem una situació de crisi.

En aquest sentit, un bon diagnòstic es fa coneixent molt bé la realitat de l’organització amb la qual treballem però, també, mantenint un sentit crític més enllà de la tendència innata a l’autocomplaença i a l’optimisme de les pròpies organitzacions. La suma de les dues coses, coneixement i capacitat d’autocrítica, permetran realitzar una radiografia exacta de la situació de la nostra empresa, de les seves capacitats reals de comunicació, de les seves potencialitats i així no ens equivocarem en el moment de definir una política estratègica de comunicació corporativa.

Sovint passa que els plans de comunicació inclouen accions o mesures que són impossibles d’assumir per la pròpia organització. O bé es desenvolupen actuacions de comunicació que no tenen cap sentit i que no duen enlloc, amb el conseqüent cost econòmic. I es fa pel simple fet que qui ha planificat les accions del pla de comunicació no sabia si eren positives, si eren necessàries i si eren les més adequades per a la seva empresa, perquè es pensava que sabia el que no sabia, no coneixia suficientment ni la seva organització ni com funciona el món de la comunicació corporativa.

Per fer un bon diagnòstic cal complir, essencialment, amb els següents requisits:

• Fer-se tantes preguntes com sigui necessari encara que no siguin agradables
• Parlar amb tothom
• Definir adequadament i conèixer els públics interns i externs de l’organització
• Conèixer o aprendre a fons com funciona l’organització
• Saber quins són els valors i els objectius de l’organització
• Saber quins són els defectes i les mancances de l’organització
• Saber quines són les capacitats reals de l’organització
• Saber en quin marc es desenvolupa l’activitat de l’organització
• Visualitzar les conseqüències de les diferents accions de comunicació
• Preveure les situacions de crisi