Treballar pels dolents

Treballar pels dolents

Per el 15/06/20 en Nova comunicació, Noves tendencies, Reputación | 0 comentaris

Recordo una entrevista que em va fer la Lurdes Artigas al Punt Avui l’agost del 2014 i que va titular “les meves filles diuen que treballo pels dolents”. És veritat que les meves filles ho deien i encara ho diuen. Com bona part de la població, consideren que tot allò que prové de grans corporacions allunyades del territori, multinacionals o no, no pot ser bo de cap manera. Per a elles, l’actuació d’aquestes organitzacions obeeix a interessos que queden molt lluny dels que puguin tenir els afectats o els destinataris dels productes o serveis d’aquelles corporacions.

Empreses qüestionades

Aquesta percepció és la que ha consolidat tòpics contra totes les empreses de l’Ibex-35 i contra alguns sectors molt concrets, com el dels serveis, la banca, la indústria, les infraestructures o la construcció. I són aquestes percepcions les que sovint impedeixen que moltes d’aquestes organitzacions puguin obtenir allò que ara en diem llicència social. En els darrers anys, hem vist com han crescut notablement les oposicions i el rebuig directe cap a aquestes companyies. Aquest rebuig ha afectat directament als seus comptes d’explotació i ha generat alhora tendències que fan perillar els seus negocis: re municipalització, rescat d’autopistes, lluita contra els monopolis, pèrdua de clients.

Un nou risc

Mai he cregut que hi hagi empreses o organitzacions bones o dolentes, però si crec que existeixen empreses més ètiques que altres, més compromeses que altres, més honestes que altres i més transparents que altres. Algunes companyies no han entès que els riscos cap a la seva activitat ja no vénen de la seva capacitat de generar negoci. Avui en dia, el principal risc al qual han de fer front vénen de la ciutadania. Són les seves actituds i els seus hàbits els que creen tendència i marquen les noves regulacions.

Les administracions cada vegada reben més pressió ciutadana per barrar el pas o per fer enrere activitats que fins ara desenvolupaven algunes de les grans companyies del país, en benefici d’iniciatives de menys dimensió però més compromeses amb la mateixa societat. Aquest comportament té incidència, de manera especial, en aquells aspectes vinculats a les polítiques socials de les organitzacions, als compromisos amb els clients, a la transparència, a l’honestedat, a l’atenció i a la capacitat de respondre i adaptar-se a les demandes dels consumidors.

S’acosten nous temps

S’acosten temps difícils per a les grans organitzacions, especialment per aquelles que no entenguin que la societat està canviant, que és més exigent, que està més compromesa, que és més militant en algunes reivindicacions (ecologia, proximitat, respecte…) i que és menys tolerant amb algunes pràctiques que fins ara semblaven que tenien tota l’acceptació.

Ara que he vist aquella entrevista  penso que d’alguna manera era premonitòria per entendre que avui transparència, honestedat, humilitat, proximitat, ètica i compromís són conceptes que hauran de formar part de moltes organitzacions, a no ser que vulguin continuar tenint l’etiqueta de dolents.

Fes un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.