La clau està en les paraules

La clau està en les paraules

Per el 22/06/20 en Comunicació | 0 comentaris

Fa uns dies llegia un #haikuconversacional, concretament el número 40, dels que publica periòdicament en el seu perfil de Twitter la catedràtica Estrella Montolío, que, per cert, són imprescindibles per entendre moltes de les claus de la comunicació actual.

Aquest haiku deia “en l’elecció adequada de les nostres paraules resideix l’encert o el fracàs de la nostra comunicació”. Independentment del punt de vista des del qual es vulgui mirar, una gran veritat que hauria de presidir les polítiques de comunicació de totes les organitzacions.

Sempre, i la història i la bibliografia estan plenes de proves, les paraules són a la base de la bona o mala comunicació, en el seu èxit o en el seu fracàs. Però no sempre li donem l’atenció necessària, ni sempre són el primer objecte de reflexió a l’hora de decidir com comunicar.En la majoria de casos apliquem el que podríem anomenar una comunicació mecànica, sense tenir en compte als nostres destinataris, la seva cultura, les seves capacitats, els seus sentiments, les seves necessitats.

 

El poder de les paraules

Així és com molts dels esforços en comunicar queden en no res. Perquè les paraules no s’entenen, es mal interpreten o generen la reacció contrària a la que preteníem. La paraula segueix sent la principal necessitat de la nostra comunicació actual: pensar-les adequadament, analitzar-les, simplificar-les, encaixar-les i utilitzar-les en la mesura justa per aconseguir els objectius de la nostra comunicació.

Potser per això, novament Montolío, i després dels seus múltiples èxits editorials, ens torna a recordar la rellevància de les paraules en el llibre que acaba de publicar juntament amb l’ànima d’aquesta factoria d’idees que es diu Prodigioso Volcán, Mario Tascón i que porta per títol “El dret a entendre. La comunicació clara, la millor defensa de la ciutadania”. Aquest, hauria de ser llibre de capçalera en les polítiques de comunicació corporativa i en les facultats que generen futurs directors i directores de comunicació.

 

Ens entenen?

Sempre, però especialment abans de comunicar, ens hauríem de preguntar ¿de què serveix la comunicació si no ens entenen? Al món creixen els moviments que defensen una comunicació clara, però seguim rebent infinitat d’inputs comunicacionals que o bé compliquen l’entesa i les relacions, o bé estan molt lluny de ser entesos.

Sense anar més lluny, la col·lecció de despropòsits en la comunicació pel mal ús del llenguatge, o per la falta d’un llenguatge clar, ens inunden diàriament: contractes, instruccions, normes, consells, indicacions, discursos. Constantment veiem com administracions públiques, organitzacions i empreses difonen continguts impossibles de digerir o inacceptables per la seva falta d’encaix en l’acció en la qual havien estat inclosos.

Comunicació clara significa això: transparent, concisa, senzilla, concreta i pensada no per a qui l’emet sinó per a qui la rep. De moment, fem cas als que entenen i felicitem Estrella Montolío per la seva persistència en aconseguir alguna cosa que hauria de ser innat a la societat, una comunicació més clara.

Fes un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.