La setmana passada, en aquest mateix espai, la Sílvia Ramón-Cortés convidava a la reflexió sobre la necessitat de reivindicar el periodisme en uns moments especialment convulsos per a la professió, amb periodistes protagonistes de fets que no haurien d’haver passat mai. Pel que sembla, i desgraciadament, les notícies pèssimes amb periodistes protagonistes no tenen pas ganes de fer vacances. Per això nosaltres, per responsabilitat, tampoc farem pausa en la reivindicació de la necessitat del periodisme, del bon periodisme. Continuarem reivindicant la feina dels professionals de la comunicació que s’escarrassen en l’exercici del seu ofici; un ofici que, com tot, es troba en evolució. Perquè els temps són diferents i són molts els reptes que té plantejats. A casa nostra i arreu.

Només cal fer una repassada al darrer Digital News Report, l’estudi global sobre consum de notícies més important que coordina el Reuters Institute de la Universitat d’Oxford. L’informe 2022, que s’ha fet a partir de més de 93 mil entrevistes en 46 països, documenta en les seves conclusions una desconnexió creixent entre periodisme i públic; per desconfiança, per desinterès per la informació i, fins i tot, per evasió volguda de la informació:

• La confiança en les notícies ha disminuït a gairebé la meitat de països. Creix el número d’enquestats que perceben els mitjans informatius dependents dels grups de pressió polítics i empresarials. A Espanya, el percentatge dels que no confien en les notícies en general (39%) supera per primera vegada el percentatge dels que sí (32%). 
• L’interès per les notícies s’ha reduït considerablement a tots els mercats: ha passat del 63% del 2017 al 51% aquest 2022. A Espanya, l’interès per les notícies ha caigut 30 punts des de 2015 (del 85% al 55%).
• El percentatge de gent que manifesta evitar les notícies, sovint o a vegades, ha augmentat a tots els països. Diuen que les eviten per fatiga informativa, pel cansament en relació a determinats temes – política i coronavirus, per exemple -, per la desconfiança que abans hem assenyalat, perquè els costa entendre com s’expliquen o perquè no els atrau gens com es presenten – els joves, especialment -, i també, i és una xifra que creix, perquè els afecten en l’estat anímic. A Espanya, el 35% dels enquestats afirma que evita les notícies.

Mal de molts, conhort de boigs, que es diu. Defugim-ho. Treballem per revertir-ho. Tinguem en compte algunes de les claus que l’informe també apunta: el manteniment de l’interès per les notícies més properes, l’interès per la informació especialitzada, la necessitat de simplificar el llenguatge i explicar o contextualitzar millor les informacions complexes, les noves maneres d’informar-se i comunicar-se del públic més jove, la importància de cada canal, nous models i nous formats… i el valor de la feina ben feta i el reconeixement dels professionals que la fan.

I aquí tornem al que la Sílvia Ramon-Cortés destacava: el Codi Deontològic de la professió i que del fangar només ens trauran aquells que creguin en la seva professió i la defensin. En aquest mateix sentit, i des del convenciment d’això, voldria destacar el compromís de les universitats catalanes amb estudis de Periodisme i Comunicació i dels seus alumnes amb el Codi Deontològic del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Les universitats i el Col·legi treballen per posar en valor el Codi per afrontar els reptes de la nova era de la comunicació i contribuir d’aquesta manera a la qualitat democràtica. I encara que a algú li pugui semblar una fotesa, els alumnes d’aquestes universitats faran jurament de compromís amb l’ètica de la professió quan es graduïn. No és cap fotesa que ho facin, perquè aquests alumnes – que han de poder exercir el seu ofici en les millors condicions laborals – es preparen per ser els professionals de la comunicació del futur a mitjans, a gabinets, a agències, en nous formats, en docència… Una comunicació que volem que sigui bona, eficaç, eficient, atractiva, potent, creïble i mereixedora de la confiança del públic.