Assistim entristits a l’enèsim episodi de com el mal anomenat “periodisme” alimenta les clavegueres de l’estat, fent un mal ús de tots i cadascun dels principis del codi deontològic de la professió i fins a arribar a posar en qüestió la pròpia figura del periodista.  

Com ha manifestat recentment el Col·legi de Periodistes de Catalunya, conjuntament amb el Consell de la Informació, “existeix un vincle imprescindible entre l’exercici del periodisme i la democràcia”, però només si aquest exercici es fa d’acord amb els principis d’ètica i honestedat. Si no, no es tracta de periodisme sinó de propaganda. 

La crisi econòmica i, sobretot, la crisi de valors que estem patint en l’actualitat han impactat de forma molt directa en els mitjans de comunicació, fent aparèixer nous “periodistes” i “mitjans digitals” que busquen noves fórmules de monetitzar els continguts fent bona la dita que diu que “la fi justifica els mitjans”. I no, no els justifica, sinó que fins i tot els anul·la. Perquè en l’àmbit de la informació no tot s’hi val. No s’hi val a enganyar, tergiversar, manipular, descontextualitzar, criminalitzar, prejutjar, obviar, amagar, ocultar o desinformar. Tots aquests són verbs que no es conjuguen en la disciplina del periodisme però que, malauradament, són a l’ordre del dia. 

En uns temps convulsos on és més necessari que mai destriar el gra de la palla, farts de fake news i de desinformació, també es fa més necessari que mai comptar amb fonts fiables a través de les quals informar-nos. És per això que avui, més que en cap altre moment, calen – calem – els periodistes. 

Necessitem professionals de la informació que ens expliquin la realitat, contrastant les fonts, contextualitzant els fets, escoltant les diferents parts, analitzant les informacions amb esperit crític i explicant als ciutadans no només les dades sinó els qui, els què, els on, els quan i els per què. En definitiva, fent periodisme. 

Som molts els que creiem que, ara més que mai, cal reivindicar els periodistes que tenim al nostre país; professionals amb capacitats tècniques adquirides a la facultat i amb experiència adquirida als carrers, amb vocació per explicar-nos la realitat i amb una curiositat innata per anar més enllà del que seria evident. I no només cal reivindicar-los sinó que cal encoratjar els joves a tenir-los com a referents, als mitjans i a les xarxes, i a fugir d’altres perfils que no fan sinó distorsionar la realitat en funció dels seus interessos. 

Mai abans havíem tingut tanta informació al nostre abast i, en canvi, mai abans havia estat tan difícil conèixer la veritat de les coses. Com va dir l’Iñaki Gabilondo en una trobada amb directors de comunicació, “quan hi ha una inundació, el més preuat és l’aigua potable”. 

Avui, no només estem inundats sinó que estem enfangats fins al coll. I d’aquest fangar només ens trauran aquells que creguin i defensin la seva professió de periodistes.