Estem a punt d’arribar a l’equador del 2023 i els recordatoris de “Presentar la Memòria 2022” comencen a disparar-se en moltes direccions de comunicació. Al mateix temps, se sent esbufegar a més d’un que visualitza aquella conversa tan incòmoda i recorrent, pròpia de Bill Murray a “Atrapat en el temps”:

• Em podràs passar les dades de la Memòria de 2022?
• Uf! A veure si la setmana vinent trobo una estona per fer-t’ho.
• Res… agafes la de l’any anterior i l’actualitzes. Volíem donar-li un aire nou, però al final canviarem quatre fotos i farem el de sempre. Total…

La Memòria pot ser una eina de comunicació poc agraïda. En moltes organitzacions és obligatori fer-la, però mai ningú acaba de trobar-li el sentit i qui li troba, no té el temps per fer-la com voldria. 

Així, el que podria ser un exercici excel·lent per explicar-se als públics interns i externs s’acaba convertint en una tortura que es cou molt lentament. Tan lentament que no és estrany que arribi passada. 

Algunes institucions li han donat la volta i aprofiten l’ocasió per projectar què són, què fan i, sobretot, per què ho fan. Entenen la memòria com un exercici de transparència cap al seus públics i una oportunitat per transmetre missió, valors i fortaleses.

El disseny és important, però també el contingut i els formats, especialment ara, que és tan fàcil combinar text, fotos, gràfics dinàmics, vídeo o fins i tot so per convertir una memòria avorrida en un relat transmèdia amb tot el sentit en una estratègia de comunicació. 

Aquí llistem algunes bones pràctiques d’institucions que s’ho han pres seriosament:

• Comuniquen clarament el propòsit
• Utilitzen la força de l’storytelling per transmetre un missatge 
• Posen les persones al centre, amb imatges de qualitat i donant-los veu
• Comuniquen l’impacte destacant números rellevants
• Usen testimonis sorprenents o singulars per explicar l’activitat
• Inclouen col·laboradors que reforcen els seus valors: clients, proveïdors, entitats, etc.
• N’hi ha que aposten per la brevetat, amb memòries que no s’estenen més enllà dels 5-10 minuts de lectura i amb pàgines on abunda la foto 

I aquí, alguns exemples que excel·leixen:

• La Memòria de MailChimp de 2020, que va merèixer diversos reconeixements per la seva creativitat i singularitat: https://mailchimp.com/annual-report/mailchimp-hq/ 
• L’empresa pública d’aigües de Califòrnia, que explica com funciona un pas per a peixos o com un empleat va reparar, just la matinada d’abans d’Acció de Gràcies, una fuita en un domicili on s’havia de fer una gran celebració familiar: https://www.calwatergroup.com/_assets/_29deace9ec5314bd9a36ca7900c9d82c/calwatergroup/db/2250/20789/annual_report/eca1e317-9da7-46ab-b855-3b7594948111.pdf
• La marca de roba Scotch and Soda que, conscient de l’impacte de la indústria de la moda, dedica la publicació a explicar com avancen cap a una empresa neutra en emissions. A més, comparteixen la informació a tots els seus clients per correu electrònic: https://www.scotch-soda.com/es/en/discover-our-progress.html
• Minimalism, una altra marca de roba, que fa un exercici d’extrema transparència, publicant d’una manera entenedora els marges amb què treballen i com ha anat l’any, el primer de la seva història en què no creixen, ens diuen. Obren la publicació a comentaris i els donen resposta: https://minimalismbrand.com/pages/transparencia

Convertim les memòries en eines estratègiques de comunicació. Preguntem-nos per a què les necessitem i trobarem el millor full de ruta per dur-les a terme. Posem-hi il·lusió i, com l’amic Bill, deixarem d’estar atrapats en el temps.