Una expressió tan senzilla com aquesta dita en un concert davant 60 mil persones, pot despertar el deliri del públic. Això és el que va passar en els dos concerts de Bruce Springsteen a Barcelona. Una simple salutació per posar-se el públic a la butxaca. 

En comunicació, aquesta és una de les claus de qualsevol relació amb els interlocutors: l’empatia. Ser empàtic no és només necessari, sinó fonamental perquè l’altre se senti còmode i vegi que estàs per ell o per ella.

La meva companya i amiga @AuroraMasip sempre explica a les classes de formació en comunicació la importància de l’empatia, i cita com a exemple l’aplicació que alguns grups i cantants utilitzen per conèixer qui hi ha als seus concerts. Es tracta d’un algoritme que permet saber la procedència del públic a través dels seus mòbils i que, després, facilita al grup fer salutacions en funció del seu lloc d’origen: “Benvinguts els de Mataró!”, “Bona nit, gent de Móra la Nova!”, “Gràcies per venir, gent de Riudarenes!”… Imaginem què ha de despertar entre el públic sentir-se citat pel seu cantant preferit!

Quan comuniquem és bo saber amb qui parlem, qui tenim al davant, i escoltar el que ens diu. Només així podrem construir missatges d’èxit i no cometre l’error de pensar que el nostre discurs ja es vàlid per si sol, sense tenir en compte els que tenim al davant. Allò de l’emissor i el receptor ja no és tan simple. Avui cal bidireccionalitat, escoltar per parlar, aprendre per dir, tenint present en tot moment qui és l’altre.

Tornant al ”Hola, Barcelona!” del Bruce, la frase va permetre fins i tot superar el desencís d’unes cues monumentals per accedir a l’Estadi o, el segon dia, l’emprenyada de veure com tothom quedava xop com un ànec perquè algun responsable inoperant no es decidia a obrir les portes de l’Estadi. Una frase, doncs, que cura fins i tot la mala llet.

Imaginem ara aquells veïns enfadats per unes obres, contraris a una infraestructura, o aquella clientela descontenta amb un producte o servei, i que la nostra resposta o el nostre missatge sigui una d’aquelles frases automàtiques i no quelcom proper, amb caliu, pensant en ells abans de pensar en nosaltres. 

L’empatia és una cosa tan simple com posar-se en la pell de l’altre abans de prioritzar el nostre discurs. És adaptar el nostre missatge a les persones i no pas voler adaptar les persones al missatge. I normalment, això no costa res. És una qüestió de criteri i de prioritats, no de grans esforços, ni de transformacions profundes.

Siguem empàtics per comunicar bé!