Miquel Pellicer és el director de Comunicació Digital de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). És un home eminentment digital i el seu currículum així ho testimonia: ha estat director d’Innovació Digital de l’agència Interprofit, director d’Estratègia i Comunicació del grup Lavinia i manager, durant 4 anys, dels continguts digitals del Futbol Club Barcelona.

Escolta aquí el podcast sencer amb Miquel Pellicer:

Ir a descargar

Miquel, avui, som digitals o no som?

Avui dia el fet digital és inherent a totes les comunicacions. Anem cap a un entorn digital que ho emmarca tot.

La comunicació digital és ara mateix l’àmbit més important de la comunicació?

La comunicació ha de ser estratègica per a qualsevol entitat i la perspectiva digital és imprescindible. No hem de tenir por de transformar-nos amb aquesta perspectiva.

Quin és el teu paper en l’àmbit de la comunicació a la universitat?

He de pivotar, gestionar i liderar tot l’ecosistema digital de la universitat. Significa portar les xarxes socials, el web, els blogs, l’oferta de butlletins i, d’alguna manera, cal fer la transformació i l’impuls de tot aquest entorn. Cal donar-li la lògica dels nous temps de la revolució 4.0 i entendre els consums dels nous usuaris i com s’està transformant el fenomen de la globalitat a través del fenomen local.

Com es complementa aquest disseny amb la comunicació corporativa de la universitat. Són complementaris? Són alternatius?

La comunicació externa i la lògica de l’estratègia comunicativa a nivell extern ha de ser complementària i pensant molt en els canals interns. Els nostres empleats són molt necessaris per a aquesta transformació digital i per potenciar la institució. Per tant, comunicació corporativa sí; necessària i complementària de l’estratègia global.

Els mitjans són avui més digitals que mai i té més importància el pes de la digitalització que el de la premsa tradicional?

A les redaccions s’ha considerat fa temps que en els mitjans existeixen com dues comunitats, paper i digital, que sembla que siguin antagòniques i no ho són. Cal trobar la fórmula per potenciar-se.

El paper, per tant, no desapareixerà …

És la gran pregunta. Sempre hi ha una audiència que creu en aquests obituaris … Facebook desapareixerà, el paper desapareixerà, Twitter desapareixerà quan no hi sigui en Donald Trump … La història ens ensenya que els canals es fan complementaris.  El paper no desapareixerà. El paper està fent una metamorfosi. Cal fer estratègies multiplataforma perquè el paper convisqui amb el digital. Però no és un encaix fàcil.

El periodista del futur serà digital o no serà?

El periodisme del futur, no; el periodista d’ara no pot estar enfrontat amb l’entorn digital. No es pot tenir la mirada obtusa de negar-se a veure com estan canviant els temps i com es pot evolucionar.

Com podem seduir els ciutadans per a què, com a marca i empresa, siguem atractius als consumidors?

Les empreses han de tenir una lògica de servei. Les marques amb propòsit i les marques com a exemple de continguts, serveis, que poden oferir als ciutadans. Dos eixos, propòsit i servei.

Com s’han de transformar les empreses?

El primer que hem de fer és analitzar la nostra empresa. Quines són les necessitats i quins els objectius de comunicació / estratègia. Hi ha moltes empreses que diuen … jo vull tenir xarxes perquè en té la competència o jo no vull comunicar res perquè no estic còmode. En tots dos casos tot ha de tenir una lògica i un propòsit. Cal trobar la lògica del que volem. La comunicació és un fet necessari i estratègic. Cal analitzar el grau d’implicació, públics i estratègies.

Confonem sovint màrqueting i comunicació?

Si. Dins d’una estratègia de comunicació, comunicar significa potenciar la rellevància i la notorietat. El màrqueting té a veure amb tot allò que podem potenciar per incrementar les vendes. Són complementaris i necessaris. Però de vegades els objectius són dispars per la competència entre els dos departaments. Com si treballessin de manera separada. Han de tenir els mateixos objectius.

On són les fronteres per controlar les fake news?

A mi m’apassiona l’àmbit polític. I des del 2012 analitzo el màrqueting i l’estratègia política dels presidents dels Estats Units. El 2015 va sorgir el fenomen Donald Trump. I d’aquí va sorgir un llibre titulat “La comunicació en l’era Trump” que vaig publicar el 2017. Les fake news formen part de la vida des dels nostres avantpassats, perquè la propaganda política té molt a veure amb la mentida. Però actualment hi ha una sistematització de la mentida en l’entorn d’uns canals, en els quals es traspassen moltes barreres ètiques. Vivim en un entorn en el qual es traspassen molts límits i per això, com a ciutadans, hem de dir prou, i com a professionals de la comunicació hem de dir que no tot s’hi val.

Com serà la comunicació en el 2030?

Serà una comunicació enfocada a l’Agenda 2030. La generació de confiança serà clau i haurem de ser garants d’aquesta confiança. Haurem de potenciar la comunicació basada en la confiança, en el propòsit i en un ecosistema digital més controlat i natural.

Diari de paper o digital

M’agrada molt llegir els diaris al matí en paper.

Premsa, ràdio, televisió

No ho sé. A finals del segle 20 em veia molt en premsa, però m’agrada molt la ràdio. Em fascina la proximitat.

Podcast sí o no?

Totalment. Vull tenir una comunicació quan vulgui i on vulgui.

Llibreta de paper i llapis o tauleta per les notes?

Soc fetitxe dels llapis, les llibretes, les plomes … Per a mi, apuntar significa experimentar les coses.

Un llibre sobre comunicació.

Un llibre de Jeff Jarvis que es diu “I Google com ho faria”. Ens dona perspectives per a ser disruptius en el món de la comunicació i el periodisme.

Un blog?

La newsletter que elabora Casey Newton sobre tecnologia i comunicació.

Un periodista referent?

Es parla molt de Kapucinski però no el vaig conèixer. Els meus referents són Huertas Clavería i Albert Musons. Em van ensenyar a estimar el periodisme.