Va de frases cèlebres de nou … M’ho poses maco. Qui dels que us dediqueu a comunicació no heu sentit aquesta frase? Normalment sol dir-se després d’una reunió llarga o llarguíssima, sobre un projecte, un producte o una notícia que cal comunicar, i després que tots els presents a la sala donin la seva opinió i l’organitzador de la reunió faci un recopilatori a manera de tetris.

Aquest batiburrilo d’idees, frases inconnexes amb números il·legibles, escrit en un flipchart o en un full, de vegades amb lletra indesxifrable, és el que un cop finalitzada la reunió ‘els de comunicació’ han de ‘posar en bonic’.

Els de comunicació posem les coses maques o fem alguna cosa más?

La primera reflexió és que ‘els de comunicació no posem les coses en bonic, si de cas les posem intel·ligibles, comprensibles i si pot ser interessants, intentant que un ampli espectre de públic ens entengui. És a dir, intentem que el batibull sigui comunicable, cosa que no té res a veure amb l’estètica si no més aviat amb l’estructura.

La segona reflexió és que si ‘els de comunicació’ entrem al final del procés, quan està tot decidit, no podrem aportar valor afegit al contingut, ni assegurar-nos que allò que s’ha decidit comunicar estigui alineat amb l’objectiu que persegueix l’acció. Moltes vegades un bon producte, una bona notícia o una bona idea, han fracassat o no han estat ben entesos per una mala comunicació, per una selecció errònia dels missatges i de l’estructura dels mateixos.

I a més del contingut, ‘els de comunicació’ podem aportar el nostre coneixement expert en la selecció de canal més indicat per al missatge, en la determinació del format idoni i del timing apropiat.En definitiva, si només ens demanen que ho posem “en bonic” no podrem aportar els elements essencials que caracteritzen la nostra feina i ens limitarem a intentar posar-li el llaç a una cosa que ni tan sols hem comprat nosaltres.

Posar en valor la comunicació

La tercera reflexió, i la més important, és que si utilitzéssim el mateix temps a decidir què volem fer com a decidir com ho volem comunicar, tots aquests punts esmentats anteriorment serien objecte d’una discussió que enriquiria molt a la comunicació perquè reflectiria molts més punts de vista que el que es genera quan li dius a algú “posa-ho maco”. Perquè la pròpia expressió significa frivolitzar una acció que hauria de formar part de l’ADN de les empreses: què fem, com ho fem, com ho expliquem, qui ho explica i quan ho explica. En definitiva, el valor de la comunicació.