Més segmentació, menys impactes

Més segmentació, menys impactes

Per el 20/11/19 en Comunicació | 0 comentaris

Darrerament, sovintegen els experts que situen la Intel·ligència Artificial com la gran eina de la comunicació corporativa. En el sentit, que mercès a totes les solucions tecnològiques i de gestió online a les quals podem tenir accés, serà possible focalitzar la comunicació de manera personalitzada a cadascun dels nostres públics, sabent d’antuvi què pensem, què sentim i com veiem determinada empresa, marca o producte. I és cert que els avenços tecnològics ens porten cap a la segmentació absoluta. Però, compte, que això significa haver de reinventar la manera com fem la comunicació i els departaments de comunicació de les organitzacions, perquè aquesta haurà de ser totalment diferent de com l’entenem ara.

De fet, ja han començat a sorgir les primeres veus d’alerta per part d’aquells que veuen com aquesta potencial segmentació comporta un primer risc evident: a major segmentació menys impactes. I tots sabem que la cultura actual de les organitzacions centra l’èxit de les seves polítiques de comunicació i de màrqueting en funció del nombre d’impactes, i per tant de les audiències.

Imaginem per un moment un director general al qual haurem d’explicar que aquells 10 mil impactes que els nostres tuits tenien amb cada post ara han quedat reduïts a 500, a 50 o a 5, pel simple fet que hem estat capaços d’acotar tant la comunicació, que ja podem dirigir-nos als únics que els interessa realment allò que oferim. Serem capaços de convertir en èxit allò que per a la nostra cultura actual, semblarà un fracàs?

La segmentació s’haurà de pagar

I un altre risc, tinguem-ho clar, és que la segmentació s’haurà de pagar. I, en funció de l’interès que generi, el preu serà més car. Comunicar massivament a través de les xarxes socials serà realment difícil, pel simple fet que els algoritmes i els filtres, seran veritables murs que evitaran que els nostres continguts arribin a tothom, a no ser que estiguem disposats a pagar-ho. Avui ja podem veure com els percentatges de l’anomenat engagement s’estan reduint, en alguns casos, fins a la meitat dels nivells preexistents.

Els impactes, entesos quantitativament perdran tot el sentit i haurem d’assumir que les noves possibilitats de la comunicació digital passen necessàriament per valoracions qualitatives que alhora requeriran un veritable canvi cultural a les organitzacions.

La reflexió que ens hem de fer, és si serem capaços de comunicar-nos individualment amb els nostres públics, i si ho som, també hauríem de ser capaços d’elaborar continguts dirigits exclusivament a cada persona, adaptats als gustos i a les necessitats de cada client, usuari o consumidor.

De la mateixa manera que el màrqueting ja pot oferir productes o serveis de manera individual, amb paràmetres individualitzats, com és el cas dels preus, també haurem de gestionar la reputació de les organitzacions amb els mateixos criteris, construint una relació b to c amb cada client o destinatari .

La tecnologia ho permet o ho permetrà tot, però realment estem preparats? Som capaços d’entendre les mètriques qualitatives i d’adaptar a aquestes les nostres polítiques de comunicació? O preferim la quantitat a pes, anar a dormir tranquils podent assegurar que són milers i milers els que ens segueixen, quan en realitat, avui, d’aquells públics que realment ens interessen ja ens veuen molt pocs.

La nova comunicació requereix sortir permanentment de la zona de confort i trepitjar terrenys complexos que ja no són fàcils. Un repte que, si o si, haurem d’afrontar analitzant en tot moment qui ens veu i què vol o què espera de nosaltres, aplicant polítiques i estratègies específiques de comunicació, generant continguts ad hoc i cuidant com or aquell que vol seguir rebent la nostra informació.

Fes un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada