– La comunicació ha d’estar a l’estratègia de qualsevol organització

– Transmetre valors i explicar històries és el que el públic espera 

La Mare Teresa de Calcuta, que es prodigava poc als mitjans de comunicació i no obstant això aquests l’adoraven, va fer en una ocasió una afirmació que avui té una vigència rotunda: la primera necessitat de les persones és la de comunicar-se!

El ritme amb què ens movem, l’evolució de la societat i els canvis que estem vivint converteixen la comunicació, en el més ampli sentit, en un element estratègic de qualsevol organització per petita que sigui.

Els mitjans estan cada vegada més atomitzats i la relació amb ells és cada vegada més difícil, perquè responen a dinàmiques molt diferents. El contingut publicitari sense expressar cap compromís, per exemple, té cada vegada menys credibilitat perquè els ciutadans exigeixen que les empreses, les companyies o les organitzacions tinguin uns valors i els apliquin; volen que es posicionin en temes d’interès i exigeixen responsabilitat.

El valor de les entitats ja no és només la seva capacitat de créixer i augmentar vendes i beneficis, sinó de generar valor, simbologia, compromís. Ja no es tracta de competir en producte. Per això, una comunicació estratègica ben planificada i executada ens aportarà prestigi, credibilitat i confiança.

Els nous estils de lideratge són participatius amb els empleats, però també amb l’exterior. Els executius no imposen, sinó que emocionen, inspiren i dialoguen amb els seus públics perquè la transparència està premiada i l’ocultació castigada. Recordin que avui dia el privat ha mort: tot és públic des que existeixen les xarxes socials.

Als mitjans els agrada anar de cacera. Les grans històries venen. En la seva estratègia de comunicació, vengui històries. Anys enrere, els periodistes havien de sortir a caçar per explicar grans històries; avui alguns ho segueixen fent, però les dificultats són més grans per la pròpia dinàmica de les redaccions. Abans anaven a tocar portes; ara les organitzacions poden obrir portes i explicar grans històries, les nostres pròpies històries sorgides del nostre interior.

Un exemple: el 27 d’agost de 2016, Colin Kaepernick, jugador de la NFL, va quedar-se assegut mentre sonava l’himne d’Estats Units com a mostra de protesta per l’onada d’agressions contra ciutadans de raça negra per part de policies blancs, que s’estava produint en moltes ciutats del país. Va ser acusat d’antiamericà, però el seu gest de rebel·lia es repetiria setmanes després amb la icònica imatge dels jugadors de molts equips en posició de genoll a terra. Aquest gest va fer que la marca Nike, gairebé dos anys després d’aquella primera protesta, i coincidint amb el 30è aniversari del seu lema “Just Do It”, llancés una campanya associada als drets humans que li va reportar, entre altres coses, més de 5.000 milions de dòlars de beneficis en borsa. Nike es va atrevir a posicionar-se amb els valors en els quals creia. I aquest posicionament li va reportar una connexió emocional afegida, a més d’importants beneficis. Però l’objectiu no era guanyar diners, sinó prestigi i reputació.

Ha arribat el moment d’explicar històries, ser propers, posicionar-se, mostrar compromís i comunicar de manera estratègica.