Patricia Plaja, periodista, és la portaveu del Govern de la Generalitat de Catalunya. És, a més, professora associada de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna – Universitat Ramon Llull. Una de les seves especialitats és la gestió de crisis. Anteriorment va exercir com a responsable de Comunicació del cos de Mossos d’Esquadra. Des d’aquesta posició va gestionar un dels pitjors moments que li ha tocat viure, els atemptats de 17 d’agost de 2017 a la Rambla de Barcelona i a Cambrils.

Escolta aquí el podcast complet amb Patrícia Plaja

Ir a descargar

La cadira que ara ocupes, és elèctrica?

Home, jo no ho vull veure així. Si tingués consciència d’estar en una cadira elèctrica, no m’hi hagués assegut.

Però no em negaràs que és tot un repte!

A nivell professional, sense cap dubte. Ser qui ha de traslladar els acords de Govern és un repte per intentar fer-ho de la millor manera possible.

Parlem del passat.  L’etapa dels Mossos i els atemptats d’agost del 17 és el pitjor que t’ha tocat gestionar?

Sens dubte. El més complicat, el més difícil i el més trist. A nivell professional va servir per desplegar tota la feina prèvia que s’havia fet i que tenia un únic objectiu, ajudar a entendre a la ciutadania el que estava succeint als carrers i donar-li totes les eines possibles perquè una situació de pànic i de por es gestionés el millor possible.

La millor prevenció és la preparació en una situació de crisi?

Feia temps que estàvem en un nivell d’alerta terrorista molt elevat i era conegut. L’essencial era tenir-ho absolutament tot previst. Tot vol dir des de la logística de qui informaria, on ens havíem de desplaçar i tota l’estratègia necessària…

I això segurament va permetre poder actuar amb la capacitat amb què es va fer…

Sense cap dubte. En comunicació de crisi és essencial tenir-ho tot planificat per improvisar, arribat el moment, si cal. Tenir totes les peces encaixades.

En un govern també has d’estar sempre alerta.

Crec que qualsevol empresa, qualsevol institució, ha d’estar sempre alerta. Cal tenir un bon pla de comunicació, que sempre ha de tenir un apartat de crisi. Mai has d’oblidar la vessant de crisi.

Una periodista com a portaveu del Govern ajuda a que es traslladi millor l’acció de govern?

La intenció és precisament professionalitzar la comunicació de govern, el que no vol dir que només sigui la portaveu la que comuniqui. La portaveu pot traslladar als periodistes quins són els eixos de l’acció de govern perquè arribi d’una manera entenedora als ciutadans.

Les enquestes diuen que la gent ens creiem el que diuen els familiars i els amics abans que els polítics. Des de la teva posició es pot millorar aquesta reputació?

Els polítics, és important que parlin d’una manera clara. No cal un llenguatge complex. Deixeu-vos de llenguatge acadèmic i “rimbombante”. Llenguatge clar, directe i transparent.

Com us afecten les fake news?

És un tema que ens afecta a tots. Només ho podem combatre junts, com a societat. Cal no deixar que creixin. Hi ha responsabilitat política, però també dels periodistes i de les grans empreses de comunicació. Però com a ciutadans tenim una responsabilitat individual. Sempre poso un exemple que diu allò de “un gos l’ha mossegat una mica”. No, un gos mossega o no mossega. Les fake news és el mateix; o es comparteixen o no es comparteixen.

Avui comuniquem la política en base a les emocions?

Formen part del nostre dia a dia perquè els sentiments ens condicionen la manera de ser, de viure i de veure les coses. Per tant, des de la política hem de tenir en compte aquestes emocions, en el sentit positiu, tenint empatia. Hem d’aprendre a utilitzar-les i graduar les emocions. Una política sense emocions, avui dia, és molt difícil d’entendre en el bon sentit de la paraula.

Les eines audiovisuals són avui imprescindibles per fer arribar el missatge?

Tot el que sumi, tot el que ens faci més propers, i la imatge és un d’aquests elements, ens ajuda.

Estem vivint una època de comunicació gasosa?

Vivim un món accelerat i les dinàmiques a nivell individual i col·lectiu ens marquen quin tipus de periodisme consumim. És cert que hi ha un context de la comunicació com la definies, però també hi ha gent que fa una lectura pausada i rigorosa del que passa al nostre voltant.

Quina recomanació podem fer als estudiants de periodisme?

Al principi i a la fi del curs sempre els faig la mateixa reflexió: quins diaris llegim, quines ràdios escoltem, on anem a buscar la informació i, en el contraposat al que sempre busqueu, què hi ha? Jo aprenc molt dels alumnes. ¡!! Com en saben !!!! Cada dia t’obren una mirada diferent.

Com serà la comunicació de 2030?

Soc incapaç de fer una predicció. El que sí que crec és que la comunicació en el seu àmbit periodístic seguirà tenint la mateixa importància, sinó més.