Ho confesso. M’he enamorat de Netflix. I no ho he fet d’una de les seves sèries, no. M’he enamorat del seu CEO Reed Hastings i el seu model de negoci. Si no fos perquè soc una autònoma empoderada i convençuda, Netflix seria l’empresa on m’agradaria treballar. Una empresa sense regles que dona llibertat d’acció i de decisió als seus treballadors i que els tracta sense paternalismes, com a persones responsables. Un model on la transparència i la sinceritat amb els treballadors és un mantra i, on s’anima els equips humans a dir la seva, encara que la seva opinió sigui contrària a la dels seus caps, i a fer crítiques constructives per millorar la companyia. Qualsevol idea o projecte és benvingut sempre que sigui pel bé de Netflix, vingui de qui vingui dins de l’escalafó. Realment revolucionari i a anys llum del que estem acostumats a veure en el nostre país.

Aquí no hi ha regles

Reed Hastings, cofundador, president i CEO de Netflix, ens explica aquest model al llibre Aquí no hay reglas. Netflix y la cultura de la reinvención. Malgrat no tractar-se d’un llibre de comunicació interna, qualsevol persona interessada en aquesta disciplina l’hauria de tenir com un dels seus llibres de capçalera. Construir una cultura corporativa potent i innovadora és un dels grans reptes actuals de les organitzacions. I Netflix no només l’ha construïda sinó que va molt per davant de moltíssimes organitzacions.

La cultura corporativa de Netflix es basa en dos conceptes centrals: llibertat i responsabilitat. Sense aquests dos elements, Reed Hastings considera que és impossible afavorir la innovació, el motor de la companyia. Així, per exemple, els treballadors de Netflix poden decidir lliurement les seves vacances i no han de justificar dietes ni despeses a ningú. La introducció d’aquests dos conceptes a la cultura corporativa de Netflix va suposar un autèntic terrabastall a nivell intern i, va caldre la implicació de tots els directius i del mateix Hashtings, que va haver de començar a agafar més vacances per tal d’estimular amb el seu exemple la resta de l’organització.  

Evidentment, aquestes polítiques poden presentar riscos -treballadors de vacances permanentment, dietes i despeses sobredimensionades…Però per Netflix el risc de no aplicar-les és molt major i fa una demostració pràctica de confiança, que el seu capital humà li correspon amb una major motivació, un elevat rendiment i un exercici responsable de les seves llibertats. 

Sinceritat i honestedat

La sinceritat i l’honestedat són també fonamentals a Netflix i es fomenta l’autocrítica i la crítica constructives. Qualsevol empleat pot criticar-ne un altre, encara que sigui un superior, sempre que ho faci de cara i amb voluntat d’ajudar-lo a millorar. El model de negoci de Netflix no amaga res sota l’estora, fins i tot quan s’equivoca anima als seus equips a exposar obertament perquè les coses no han funcionat i què han après de cada error. 

Un cop més el CEO de Netflix és el primer a predicar amb l’exemple. L’any 2011, quan començava a créixer el consum audiovisual on line, Reed Hastings pretenia escindir Netflix en dues plataformes, Netflix i Qwister. Aquesta decisió li va costar el 62% del mercat i Hastings no va dubtar a disculpar-se públicament.

És clar, que sempre hi ha persones que no encaixen en aquest model, però en aquest cas a Netflix també ho tenen clar. Si no encaixes, ja saps on és la porta. 

Encara que aquesta cultura ens quedi molt lluny, tots podem aprendre molt d’aquest petit llibre i introduir petits canvis en les nostres organitzacions.