• Quina importància té l’informació falsa a les xarxes
• Que hem de fer per lluitar contra les Fake News
  

Un dels debats que més preocupa en l’àmbit de la comunicació és el de la desinformació a Internet. És a dir, la proliferació d’informacions falses amb una intencionalitat determinada, les anomenades fake news. Les plataformes digitals i les xarxes socials faciliten la ràpida viralització d’aquest tipus de continguts i posen en risc un dels drets democràtics fonamentals: el de rebre una informació veraç.

Les victòries de Donald Trump i Jair Bolsonaro per exemple, o el referèndum del Brexit, o fins i tot les informacions relatives a la pandèmia de la Covid-19 van ser possibles gràcies a la gran quantitat d’informació falsa. Tanmateix, altres iniciatives com les primeres eleccions de Barack Obama o les informacions relatives als atemptats a Les Rambles de Barcelona van tenir en les xarxes uns aliats positius.

Ja fa un temps, la Comissió Europea a posar en marxa el High Level Expert Group on Fake News and Online Disinformation (HLEG), amb l’objectiu que assessorés la Comissió sobre com podia contrarestar les nombroses notícies falses.

Algunes d’aquestes iniciatives van ser tractades en la jornada “Com combatre la desinformació en línia i les fake news”, que el passat 29 de març va coorganitzar el Col·legi de Periodistes amb el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) al Parlament de Catalunya, i que va comptar amb la participació de reguladors audiovisuals europeus, empreses verificadores de continguts i mitjans de comunicació. La revista Capçalera li va dedicar un extens reportatge.

Algunes dades, que poden preocupar o almenys situar del món en el qual ara mateix vivim: gairebé la meitat de la població, un 48% en concret, s’informa habitualment per mitjà d’Internet i aquest percentatge augmenta fins a un 75% en el cas dels joves, que s’informen, principalment, per Facebook.

La capacitat de difusió d’una notícia falsa és significativament més àmplia que la de les notícies certes, ja que es comparteixen un 70% més. Tenen més o menys difusió segons el tema: si són sobre política, la propagació és màxima; les segueixen, en segon lloc, les vinculades a llegendes urbanes, negocis i terrorisme.

Les mentides polítiques no només es comparteixen més, sinó que la seva capacitat per fer-se virals és molt alta, ja que arriben, gairebé tres vegades més de pressa que el que triguen les altres notícies falses per arribar a 10.000 individus.

En aquest context, es valora positivament la iniciativa de la Comissió Europea d’aprovar un codi de bones pràctiques en matèria de desinformació, que ha estat signat per les principals plataformes.

Per exemple, Facebook va anunciar que enduriria les condicions per poder inserir anuncis de tipus polític a la seva xarxa social i només permetrà publicitat política a aquells agents que aportin detalls de contacte verificables per aturar les campanyes anònimes.

A les xarxes obertes com Twitter, la desinformació potser, és menor, perquè són els mateixos usuaris els que contrasten les informacions i les desmenteixen ràpidament i, a més, hi actuen de manera eficient serveis de verificació. Així, doncs, Twitter s’ha convertit en un enemic de la desinformació, gràcies a la velocitat dels seus desmentiments.

En canvi, les xarxes tancades com WhatsApp són l’altra cara de la moneda. Com que no tenen control no els afecta el contrast de les notícies que difonen. La filtració de desinformació és tan gran que reapareixen falsedats que ja havien desaparegut fa anys. Facebook també ha pres en els darrers temps algunes mesures per batallar contra la difusió de notícies falses per WhatsApp, ja que aquest canal és propietat seva. Una d’aquestes mesures afecta la capacitat de cada compte per reenviar continguts a persones o grups.

El grup d’experts de la Comissió Europea ha creat un codi de bones pràctiques sobre desinformació per a les xarxes socials i vetlla que les plataformes digitals el segueixin. Totes aquestes mesures exposades tenen, doncs, l’objectiu de frenar l’ofensiva de la desinformació, si bé serà paper mullat sense la col·laboració real de tots els actors implicats.

I ara ja podeu seguir compartint continguts per les xarxes!!