Sempre he defensat que la reputació no té la mateixa resistència segons el producte, la marca, l’empresa, la persona o l’organització, pel simple fet que una cosa són les percepcions ciutadanes i altra ben diferent és la persistència d’aquestes persones, productes, marques o empreses en el temps. Ens pot semblar que vist el que hem vist en les darreres dècades monarquies com la britànica o l’espanyola ja no haurien d’existir després dels múltiples escàndols viscuts i dels canvis socials que s’han produït, però segueixen estant allà on eren malgrat la pèrdua de credibilitat, de confiança o la inestabilitat permanent en la qual viuen.

De fet, el millor exemple de com algunes organitzacions o persones o productes són immunes a la reputació, el trobem en la política, on malgrat que el cúmul de casos de corrupció segueixen ben vius partits o formacions que a dreta llei haurien d’haver estat esborrats dels resultats electorals.

Les xarxes socials són un altre exemple d’aquesta resistència als embats de la reputació. Molt sovint, vivim incendis online on sembla que el món s’acaba i que aquella persona, marca, producte o empresa ja mai més tornarà a flotar i, en canvi, segueixen mantenint la seva activitat i fins i tot les xifres de la seva popularitat, de la seva acceptació o del seu negoci.

Ho vàrem veure amb aquell escàndol del passatger expulsat d’un avió d’American Airlines, que va despertar el rebuig i l’enuig de mig món per les males maneres i per una pràctica que més enllà dels Estats Units és difícil d’entendre a la resta del món. Què va passar? Res, absolutament res, American Airlines no ha perdut ni el mínim percentatge de quota de mercat, perquè una cosa és la temperatura de les xarxes social i altra ben diferent que la gent deixi de volar (excepte en temps de pandèmia, és clar).

Resistiran les monarquies anglesa i espanyola?

Aleshores, s’ha de preocupar la monarquia anglesa o l’espanyola d’aquests temps de turbulències? Sí i no. És probable que la seva resistència a una mala reputació tingui un blindatge major que altres marques o productes però, compte, que el desgast existeix i a força de picar pedra, i al final la pedra desapareix.

La conclusió que podem extreure és que la reputació té diferents nivells de resistència en funció de quin és l’objecte que la posseeix, però en tots els casos aquesta resistència acaba cedint i el món és ple de marques, empreses, organitzacions i persones que han vist com la pèrdua de reputació també implicava la desaparició de la seva activitat.

Si tornem a l’exemple de les monarquies, un gest d’empatia podria suposar anys de vida en la seva reputació. La tendència, però, d’aquestes institucions que es consideren immunes, és sempre la mateixa, tancar-se com un musclo i esperar que la tempesta passi. Gran error d’estratègia, sortir, afrontar el problema, aterrar, mostrar humilitat i en alguns casos, reconèixer l’error, ajudaria a mantenir el blindatge.

És clar que alguns prefereixen pensar que el seu blindatge és impossible de traspassar. Temps al temps.