Coincidint amb la visita de Lleó XIV a l’Estat espanyol, en Jordi Martínez, el director de Síntesi, destacava en la seva reflexió a xarxes que “el missatge no sempre comunica, encara que estigui ben fet”. Perquè massa sovint el públic general es queda amb l’anècdota i no pas amb el contingut.

Té raó. És com el cas que s’explica de quan algú va a la tele i després es troba un conegut que li diu que l’ha vist, però que quan li pregunta què li ha semblat el que ha dit, l’altre respon que això no ho recorda, però que “ho ha dit molt bé”.

Tota la visita del Sant Pare ha estat preparada a consciència i, malgrat els malgrat que sempre hi són —ja sigui restriccions, limitacions o prohibicions—, s’ha de reconèixer com a excepcional la feina feta pels professionals de comunicació, de protocol, de logística i d’organització de l’esdeveniment. En són una prova el seguiment de mitjans d’arreu del món i l’impacte que ha tingut i que perdurarà en el temps, de manera particular la inauguració de la Torre de Jesús de la Sagrada Família de Barcelona, acompanyada d’un desplegament tècnic espectacular.

Les intervencions igualment han estat molt ben preparades. Totes, amb objectius definits i missatges concrets segons els escenaris: la crida a la no polarització, la necessitat del diàleg social, el clam per la pau, l’acolliment i assistència a les persones migrades, la responsabilitat del llenguatge i de la comunicació… Però, tornant a la reflexió de Jordi Martínez, els recorda tothom aquests missatges? Probablement seran més recordades les anècdotes: el moment club de futbol, el rosari del noi de Montserrat, l’habilitat dels escoltes per acostar infants al Papa perquè els beneís, els “moments fan” mòbil en mà del públic —religiosos amb hàbits inclosos— intentant captar tots i cadascun dels gestos del pontífex del dret i del revés o l’avaria de l’avió d’Iberia que l’havia de retornar a Roma després de les Canàries.

Tot i això, em sembla que en aquesta visita també hi ha hagut moltes anècdotes calculades a través de gestos personals del pontífex que duien missatge incorporat. Sobretot lligades a l’adaptació lingüística i territorial, la proximitat per sobre de l’estructura i la connexió amb els joves amb el ja cèlebre “six-seven”.

No podem passar per alt que, des de l’inici del seu papat, destaca la capacitat de Lleó XIV per connectar amb les persones, siguin fidels o no, amb un llenguatge no verbal proper i un llenguatge verbal adaptat als temps actuals i amb un discurs directe. I que —com explica el periodista Jordi Pacheco a “Lleó XIV i les temptacions digitals”, publicat al Report.cat, projecte impulsat pel Col·legi de Periodistes— fa servir la tecnologia i les xarxes des de molt abans de ser Papa, essent crític amb la manipulació i posant en valor la importància de l’educació digital.

Al meu entendre, la visita del Sant Pare ha tornat a demostrar que la millor improvisació és la que es prepara. Per això, quan planifiquem els nostres esdeveniments, a més de pensar el què, el quan, el com, el per a qui i el per a què, procurem tenir present també la importància que destaqui el missatge de l’anècdota. Ens estalviarem que el nostre missatge quedi només com a  una simple anècdota.