Fa pocs dies, el Reuters Institute va fer públic el Digital News Report 2026, un dels estudis més complets que es fa cada any per avaluar la relació de la població amb els mitjans de comunicació i la informació en general. Les dades que s’hi poden llegir no són cap sorpresa, perquè apuntalen les tendències que ja fa anys que es produeixen respecte els mitjans: pèrdues sostingudes d’audiència, qüestionament de la legitimitat, manca de capacitat d’atracció de nous públics… Res de nou. Es pot discutir-ne l’abast i matisar els percentatges, però és l’escenari en el que vivim des de la irrupció primer de les xarxes socials, la proliferació després de les plataformes i, més recentment, l’aparició de la intel·ligència artificial.

Però sí que hi ha dues dades que m’han cridat l’atenció. Aquest any, el Reuters Institute ha preguntat als enquestats que declaraven no fer servir actualment algun mitjà de comunicació si abans sí que l’usaven per informar-se. En el cas de la televisió, per exemple, la resposta és demolidora: prop del 30% d’usuaris l’han abandonat. Aquesta tendència i la no incorporació de nous públics expliquen la davallada de les audiències, no només de la televisió, sinó de tots els mitjans de comunicació. També va creixent cada any la quantitat de la gent que declara que mai ha fet servir un mitjà de comunicació.

Això significa que les audiències es desplacen cada cop més cap a les xarxes socials i les plataformes —amb els seus creadors i influencers—, però des d’aquí no segueixen el camí cap als mitjans de comunicació. Una tendència que la intel·ligència artificial —i la nova manera de fer cerques a internet— encara potencia més, tot i que el seu ús és encara minoritari, però de ben segur que en els pròxims mesos i anys es multiplicarà.

Aquest escenari conviu amb algunes altres dades que semblen paradoxals. Com el fet que el 54% dels enquestats assegura estar interessat en l’actualitat (amb un lleuger increment respecte l’any anterior) o que també augmenti la confiança en les notícies en general. De fet, la confiança recau en els mitjans de comunicació perquè només el 19% dels enquestats assegura que es pot confiar en les notícies que apareixen a les xarxes. En el cas de l’IA, aquest percentatge és encara més baix (18%).

Més enllà de dades i paradoxes, està clar que els mitjans de comunicació continuen tenint autoritat i presència, però s’han d’enfrontar a un ecosistema on cada cop hi ha més intermediaris, ja sigui cercadors, xarxes o algoritmes. El problema és com fer-se presents en aquest escenari. Perquè no podem renunciar als mitjans de comunicació.

Podeu consultar la versió en castellà de l’informe aquí.