La societat actual ha experimentat molts canvis i, si haguéssim d’obtenir un perfil genèric, podríem dir que, tots plegats, som més militants, més compromesos, més exigents però també més intolerables, més desconfiats i més fàcilment manipulables. I tot plegat es tradueix en un increment de la cultura del no davant de tot allò que prové d’administracions o de grans corporacions. Una cultura que evoluciona cap a formats complexes i alhora demagògics, aconseguint la seva màxima expressió en el concepte: Sí, però aquí NO. Un concepte que s’ha convertit en habitual per dir que hi estem d’acord però no ho volem a casa i que s’acostuma a acompanyar d’una altra frase: volem un altre model.

Gestionar o combatre aquesta cultura del negacionisme no resulta fàcil ni per a les administracions públiques ni per a les empreses privades. I més, tenint en compte que el no a tot acaba tenint repercussions polítiques clares. En el sentit que les institucions públiques tenen una tendència innata a alinear-se amb els eslògans de les pancartes, pensant erròniament que són vots que aniran a parar al seu sac.

Els riscos de la desinformació

L’única manera de fer front a aquesta realitat és aconseguir que tots els interlocutors implicats tinguin la suficient informació com per prendre decisions o posicionaments racionals. Precisament, es la desinformació i el desconeixement allò que alimenta la cultura del no: demagògia, rumors, manipulacions.

Aquest comença a ser un problema global que afecta serveis, infraestructures i, fins i tot, campanyes de vacunació. Sobta veure com augmenta la tendència a acceptar o a normalitzar posicionaments i actituds que haurien de ser rebutjades en benefici de l’interès general. Les corporacions no es poden quedar de braços plegats davant d’una realitat que ja afecta múltiples sectors que prou en tenen amb superar l’obstacle de la seva baixa credibilitat.

La comunicació pot ser la clau per a resoldre aquesta realitat. D’una banda, una bona comunicació implica coneixement, el coneixement implica confiança i la confiança implica credibilitat. Només ens queda arribar a tot l’univers de persones implicades en cada situació.

Comunicació contra demagògia

Comunicar bé i generar el coneixement adequat pot ser l’antídot per fer front a la cultura del no i a la demagògia que sovint aquesta cultura porta associada, però abans hem de perdre la por a dirigir-nos i a gestionar aquells públics que podem considerar de mena conflictius, relacionant-nos-hi de manera permanent, informant-los constantment, i sobretot escoltant-los activament. I, si al final tampoc funciona, si més no tindrem la consciencia tranquil·la de saber que hem fet el que calia.

No fer res implica donar per bona la cultura del no i la cultura del no significa paralització de projectes i processos, molt cops estratègics, i no avançar. Potser ha arribat l’hora de decidir què volem.