Ho volem tot, ho volem ja i en volem molt. Doncs no. Quan pensem en estratègia el més difícil no és saber què volem, quan ho volem o quant en volem. El més difícil és dir “no”. Destriar el gra de la palla. Saber quina part del pastís menjarem. Per mi, que soc del club de fans de Drucker, estratègia és, sobretot, dir que no. 

Jony Ive va ser el màxim responsable de disseny d’Apple. Durant anys va treballar amb Steve Jobs, algú que tenia tan clar què volia com què no volia. De fet, Jobs estava obsessionat per fer realitat allò que tenia en ment, com s’explica molt bé al documental Steve Jobs: The Man in the Machine. 

En aquesta entrevista, Ive resumeix el concepte molt gràficament: “Cal dir no a allò que, amb totes les teves forces, penses que és una gran idea i que et despertes pensant-hi, però que no és en el que estàs focalitzat”.

Sembla fàcil, oi? Però en el dia a dia, quan obrir un compte en una xarxa social és tan senzill com fer un parell de clics, quan crear un blog és qüestió d’unes hores a WordPress o enviar una nota de premsa només requereix d’una base de dades més o menys actualitzada, dir “no”, tenir el valor de dir “no”, ser militants actius del “no” és un valor a l’alça. 

Estem a les portes d’una autèntica revolució en la forma de treballar. La intel·ligència artificial ens acosta a un món en què podrem generar milers de continguts en pocs minuts. Com assessorarem als clients o als directors de l’estratègia (de comunicació) més adequada? 

Jo aposto pel criteri professional, per l’estratègia consistent i per centrar-nos en allò que realment porta valor, deixant de banda dreceres, focs d’encenalls i idees felices que ens aparten del focus. Ens paguen per decidir. Decidim! 

Manel Gastó