Malauradament, aquestes darreres setmanes he dit adeu a massa persones, algunes massa aviat. No sé si a tothom li passa el mateix, però, a mi, el sentiment de pèrdua que m’envaeix en la mort d’una persona estimada se’m fa més gran en les cerimònies de comiat, la majoria de les quals, civils o religioses, semblen només pensades per superar un tràmit i res més.

Hi ha excepcions, com en tot, i quan te’n trobes una, com m’ha passat a mi, te n’adones encara més del valor de saber comunicar i connectar amb l’audiència, es tracti de l’espai que es tracti i de l’acte que sigui.

Fa pocs dies vaig assistir a un funeral que no em va deixar indiferent. L’oficiant, un mossèn catòlic en aquest cas, va aconseguir transmetre a tots els que hi érem que aquella no era pas una cerimònia més, sinó que era “la cerimònia” de la persona única i especial que estàvem acomiadant. 

Segur que deveu pensar, com em va passar a mi d’entrada, que això va ser així perquè el mossèn coneixia la família de molts anys i per això va poder “personalitzar” la cerimònia. Doncs, no! Aquest mossèn va conèixer la família de manera directa l’estona que els va acompanyar en la vetlla prèvia a la cerimònia. En aquesta estona, més enllà de l’acompanyament tradicional i confessional, aquest mossèn va aplicar una eina bàsica de la comunicació: escoltar. Va escoltar i va saber captar l’essència de la persona que se n’havia anat i l’empremta que deixava en cadascun dels membres de la família. Després, durant la cerimònia, ens ho va saber traslladar a tots d’una manera absolutament propera, creïble i reconfortant. Amb el gest apropiat i l’entonació justa, sense fingir res i connectant amb tothom.

I és que poques coses són més efectives que saber com comunicar. Per això és bo recordar que hom en pot aprendre. Perquè el bon comunicador o comunicadora no neix pas ensenyat, sinó que es fa.

Tres coses bàsiques que ens hi poden ajudar i que es desprenen de l’exemple exposat:

1.- Connectarem amb el públic si abans l’hem “escoltat”. Quan tenim un acte o una reunió o una presentació per endavant, tenir informació sobre qui és el públic ens ajuda a definir el discurs i a escollir la millor estratègia narrativa per transmetre el missatge.

2.- Pensar en el “per a què”. Cal pensar en quin és l’objectiu, què volem aconseguir i on volem conduir la nostra audiència.

3.- Per comunicar amb èxit no cal fingir res. Perquè l’autenticitat, la veracitat que siguem capaços de transmetre, és la clau de volta de les bones presentacions. 

Pot costar més o menys esforç i temps, però és possible..