De la “Provisió de constrenyiment” al “Pacte de retro”, i altres ensurts

Ja era hora que l’Administració es posés les piles en comunicació! Bé, en realitat, en llenguatge clar, que és l’A de l’ABC comunicatiu. O potser la B, perquè l’A és escoltar i posar-se al lloc de l’altre. Bé, és igual; poc importa l’ordre en aquestes coses.

El cas és que l’Agència Tributària ha anunciat que simplifica 8 models de comunicació, entre els quals hi ha tots els requeriments i liquidacions que ens fa quan enviem la declaració de Renda. Tant de bo ja no ens haguem d’espantar més quan rebem segons quins tipus d’informació dels amics inspectors.

La simplificació, aclareixen, suposarà canviar 3,7 milions de documents, i no només en llenguatge, sinó també a nivell visual i interpretatiu. Que bé! I ja era hora!

Aquests dies estic immersa en això del llenguatge administratiu. Participo en unes jornades que ha organitzat la Càtedra de Comunicació Clara Aplicada a les Administracions Públiques en què tractaran justament de ‘Comunicació tributària clara’. Hi són tots els actors que hi tenen alguna cosa a dir: professionals de la gestió, lingüistes, assessors fiscals, sociòlegs, comunicadors i inspectors. Ja fa temps que treballen per donar algun criteri perquè puguem entendre tot allò que ens escriuen i diuen.

I també estic entretinguda llegint un llibre que us recomano molt: El derecho a entender. La comunicación clara, la mejor defensa de la ciudadanía.

Hi trobareu tot de referències per ajudar-nos a ser més comprensibles. En la manera que escrivim, que parlem, i també en tots els nostres canals de comunicació, com les webs i les xarxes. L’han escrit el tàndem perfecte: Estrella Montolío i Mario Tascón, a qui trobem a faltar. Hi podreu llegir i subratllar referències molt pràctiques a textos, autors i webs que ens poden servir, sens dubte, de guia.

Una última recomanació. També val la pena mirar-se el manifest “Per un llenguatge clar a l’Administració”, que recull punts com “reclamem una comunicació més clara, propera i amable”. També incorpora una de les regles essencials: que siguem breus. Així que… acabo aquí.