Segur que esteu al cas dels resultats de la darrera edició de l’Edelman Trust Barometer, la global i l’aterrada a la realitat espanyola que s’acaba de presentar. Els resultats m’han tornat a deixar distreta perquè són ben galdosos i crec que ens interpel·len a l’acció: el descontentament social generalitzat ha evolucionat cap a una nova fase, l’aïllament identitari.

Cada vegada confiem menys en qui pensa diferent. L’informe conclou que “a mesura que s’intensifica l’ansietat econòmica, la tensió geopolítica i la disrupció tecnològica, les persones estan reduint el seu món a cercles més petits i familiars que reflecteixen només els seus punts de visita, dificultant el progrés econòmic i social”. És el que anomenen la insularitat, que fa que deixem de reconèixer la legitimitat de qui pensa diferent.

La dada central és contundent: set de cada deu persones enquestades admeten que no estan disposades o són reticents a confiar en persones “diferents” a elles. I aquest patró de desconfiança transcendeix ingressos, gènere i edat.

El baròmetre identifica 4 raons principals que empenyen la societat cap a posicions més tancades:

1.- Una ansietat econòmica sense precedents. 

2.- El col·lapse de l’optimisme pel futur. A Espanya, només el 13 % de les persones enquestades creu que la propera generació viurà millor.

3.- L’erosió de la confiança en les institucions —incloses les ONG—, molt més accentuada entre les persones amb menor nivell d’ingressos.

4.- La desinformació, considerada una amenaça directa. Creix fins a un 67 % la preocupació per la intoxicació deliberada per part d’agents externs com a instrument per fomentar la fragmentació.

L’informe també coincideix en assenyalar el paper de la comunicació per intentar revertir la situació: en una societat que s’aïlla, la comunicació basteix ponts. No n’hi ha prou amb generar confiança, s’han de construir ponts de diàleg. La societat cada cop més fragmentada necessita referents capaços de connectar i generar consensos.

En aquest sentit, destaca que la comunicació interna de les organitzacions és un actiu més valuós encara, perquè el baròmetre recull justament que “el meu ocupador” és l’única institució que una majoria significativa (58 %) percep com a capaç d’unir divisions.

Jordi Martínez, director i fundador de Síntesi, va més enllà en l’anàlisi que fa a L’Actualitat en Síntesi sobre el risc de la desinformació per a empreses, organitzacions i institucions: cal activar i ampliar cercles de confiança per lluitar-hi en contra. Uns cercles que s’han de cuidar i fer créixer perquè realment siguin referents. No només informant, sinó bastint ponts de diàleg.

Ens hi posem?