Comunicació, futur i intangibles

Per el 4/03/19 en Comunicació, Reputació | 0 comentaris

Mentre la tecnologia va fent passes de gegant per guanyar velocitat en l’accés a la informació i acostar-nos a noves realitats com la realitat virtual, la comunicació corporativa segueix acotada en la classificació d’intangible, dins del marc de valoració dels actius d’una organització. De fet, el primer pas a fer, seria deixar d’entendre la gestió de la comunicació corporativa com un departament dins l’organigrama de les empreses i organitzacions i començar a entendre la comunicació com un fet transversal que té com a principal missió la gestió de la reputació de les organitzacions, d’una marca o d’un produc

Avui, considerar la gestió de la reputació com un intangible és un error que cal superar. Precisament la tecnologia i les tècniques de mesurament ens permeten analitzar i quantificar molts aspectes que fins ara consideràvem no mesurables.

Credibilitat, coneixement i confiança

Sabem i fa molt de temps que ho defensem, que la reputació d’una empresa, d’una organització o d’una institució es construeix essencialment a partir d’elements molt concrets: la credibilitat, el coneixement i la confiança. La reputació no és altra cosa que el resultat directe del grau de credibilitat, del coneixement i de la confiança que té la societat vers la nostra organització o vers la nostra marca o el nostre producte.

A aquests tres elements en podríem afegir un quart, les percepcions personals, i per tant les experiències viscudes directa o indirectament amb aquella marca. I avui, mesurar el grau de coneixement, de credibilitat, de confiança i de percepció que té la societat davant d’una empresa és relativament fàcil. Ho podem saber preguntant directament a una mostra identificativa de l’entorn d’una companyia o entre els consumidors d’un determinat producte.

La reputació ja no és un intangible

Deixem, per tant, de considerar la reputació un intangible, perquè aquell intangible de la darrera dècada és avui perfectament mesurable i, si és mesurable, el podem quantificar i situar la gestió de la reputació al nivell que li correspon dins les organitzacions.

Donant aquest pas aconseguirem entendre com la comunicació, és a dir, la gestió de la reputació, és o ha de ser quelcom inherent a totes les organitzacions i deixar de ser quelcom opcional. En el mon actual, si no diem el que fem algú altra dirà el que no fem, ja no existeix l’opció de no ser-hi, de passar desapercebuts, de no existir. Ja no podem triar si comuniquem o no comuniquem perquè fins i tot no aplicant cap criteri de comunicació, també estarem comunicant i incidint directament sobre la reputació.

Saber o no saber el valor de la reputació depèn només de la voluntat de les organitzacions. Sabent què val la reputació, sabrem alhora què ens estem jugant en cada moment i què posem i què no posem en risc amb la comunicació o l’absència d’aquesta.

La incorporació de noves tecnologies ha d’anar acompanyada d’una nova visió de la comunicació i de la gestió de la reputació

 

Fes un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *