Avui és 8 de març, Dia Internacional de la Dona. Portem ja dies en què se’ns han regalat les orelles; tot són bonances amb missatges i eslògans treballats, això sí, però que la majoria haurà oblidat al cap de cinc minuts. Es parla de dones emprenedores, de talent femení i bla, bla, bla… Perquè la realitat és ben diferent.

No tinc intenció de fer cap manifest, d’això ja se n’encarreguen molts d’altres. Però si que vull centrar-me en l’eslògan d’aquest 8 de març de 2022: Igualtat de gènere avui per a un demà sostenible. És preciós… i grandiloqüent! 

Suposa, com sempre, una pressió afegida per la dona. Jo, quan el vaig llegir, vaig pensar “ni que féssim miracles!”. Perquè el món que ens envolta és lluny d’aquests dos propòsits. 

Igualtat de gènere? No la veig per enlloc; però avui ho centraré en els mitjans de comunicació, concretament en la premsa escrita, que és on vaig créixer professionalment. 

No m’agrada generalitzar perquè a tot arreu hi ha de tot. Però, saben quantes dones dirigeixen els principals diaris d’informació general? Una, Pepa Bueno, directora de El País des de juliol de 2021. A la resta de capçaleres, homes. Ja no parlem dels esportius, el meu món durant gairebé 30 anys (entre pràctiques i feina com a assalariada). Quan portava anys treballant vaig saber que m’havien agafat perquè vaig ser la primera en les proves d’admissió (coneixements d’esports i redacció), i que només que hagués quedat segona no hauria tingut feina, quan incorporaven a 5 persones! Traducció: el que s’aplicava als homes, no s’aplicava a mi. 

En arribar per primera vegada a la redacció, em va sorprendre veure només a 3 periodistes dones més (i una d’elles va marxar al cap d’uns mesos). Però aviat vaig entendre que hauria de demostrar la meva vàlua dia rere dia, quan no hauria d’importar el sexe, gènere, identitat o orientació de la persona. O vals o no vals. Així de simple. Una màxima que sí que vaig trobar a la meva altra família, la dels col·legues amb els quals vaig viatjar durant anys per tot el món (coneguts pels britànics com ‘Blancaneus i els Set Nans’, sobrenom que sempre m’ha fet gràcia perquè jo soc més aviat moreneta però que resumia a la perfecció que era l’única dona que viatjava, sempre envoltada d’homes). 

Un altre fet sorprenent per a mi és que vaig començar a viatjar a l’època de les Graf, Sabatini, Arantxa, Conchita, Navratilova… i elles, que eren estrelles indiscutibles del tennis, i venien entrades a dojo, cobraven la meitat que ells! Per sort, això, avui, ja s’ha corregit.

El demà sostenible és el gran objectiu de l’Agenda 2030 de Nacions Unides. I això vol dir empoderar  dones i nenes per assolir la igualtat de gènere, garantir la igualtat d’oportunitats, acabar amb la maleïda ‘bretxa salarial’, que significa que la majoria de les dones treballen 1 mes gratis a l’any (i això ja fa massa anys que passa). He tingut caps homes que eren uns inútils i d’altres de molt vàlids. I el mateix passa amb les dones. No té res a veure amb el sexe. S’ha de valorar el talent i el treball de cadascú i pagar en conseqüència. No, i ja em perdonaran, en funció de si tens penis o vagina.

Tinc cinc nebodes. Per elles i per totes les nenes… Volem que se’ns valori com cal i que cada dia sigui 8 de març!

Neus Yerro