En els darrers temps, són moltes les empreses i institucions que diuen que aposten per la comunicació; que la comunicació és per a elles una eina estratègia essencial. Però més enllà d’aquesta declaració d’intencions, això és realment així? 

Us proposem un seguit de preguntes per avaluar si de veritat apostem o no per la comunicació: 

1.- Tenim un director/a de comunicació? 

2.- La direcció de comunicació està present al comitè de direcció? 

3.- Si no és a la primera línia directiva, té accés directe a la informació estratègica de la nostra empresa o institució? 

4.- Tenim un pla estratègic de comunicació? 

5.- La direcció de comunicació té un pressupost propi? 

6.- Aquest pressupost inclou inversió en mitjans per poder fer accions directes a mitjans com ara Branded Content, viatges de premsa, rodes de premsa, etc.? 

7.- Tenim portaveus formats per donar a conèixer informacions i fer compareixences? 

8.- Existeixen circuits interns que permetin fer arribar a la direcció de comunicació informacions rellevants o fets noticiables? 

9.- Tenim un equip intern o suport extern per dur a terme les diferents accions de comunicació? 

10.- Duem a terme reunions periòdiques amb l’equip de comunicació i els equips interns per detectar oportunitats comunicatives?  

11.- Tenim política de comunicació interna més enllà de les comunicacions reglamentàries i obligatòries?

12.- Disposem de canals propis de comunicació? Xarxes socials, una web actualitzada, newsletter…?

És evident que no es tracta d’un test exhaustiu. Però sí que és bàsic. Si la gran majoria de respostes a aquestes qüestions són afirmatives, podem dir que la nostra empresa o institució realment aposta per la comunicació; però si més de dues són negatives, podríem dir que ens trobem només davant d’una declaració d’intencions que encara no és una realitat. 

I aleshores toca fer un plantejament i convertir les paraules en accions. Ser coherents.