Ana Fernández és directora de Comunicació de Vueling des de l’any 2016, tot i que abans d’assumir aquest càrrec ja havia tingut una primera etapa a la companyia. Per als periodistes especialitzats en infraestructures, i més concretament en el sector aeri, l’Ana Fernández és un referent perquè una de les seves prioritats ha estat el contacte permanent amb l’exterior; encara que la seva feina també tingui moltes derivades internes.
Abans havia estat directora de Comunicació Corporativa a la consultora Kreab, i com a consultora va col·laborar amb marques com Pepe Jeans i Elena Miró i amb l’organització del festival Sónar de Barcelona.
Escolta aquí el capítol sencer amb Ana Fernández:
La paraula crisi està associada al transport aeri?
El sector aeri és un sector que està preparat per afrontar crisis; fins i tot tenim simulacres regulats per estar preparats. Allò que la gent del carrer pot entendre com a crisi per a nosaltres és un element més reputacional que cal gestionar, i cal explicar-se. La paraula crisi, per a nosaltres, està vinculada a altres moments molt més importants i per als quals estem preparats.
El màrqueting és el gran aliat a l’hora de comunicar?
Va haver-hi un moment en què els departaments de màrqueting eren els departaments estrella a les empreses; però hem passat a un moment en què el màrqueting i la comunicació han de col·laborar perquè les audiències han canviat i busquen més històries, no només eslògans.
Com es reforça el posicionament de marca?
En el nostre departament treballem tot allò relacionat amb els mitjans de comunicació tradicionals i estem a càrrec de les xarxes socials. El que cal fer és entendre què volem comunicar, a quina audiència et dirigeixes i quins són els millors canals. En funció del que volem transmetre, així actuem.
Des del punt de vista de Valors de companyia, quins intenten traslladar?
Credibilitat i transparència, proximitat. I en un segon grau, simpatia; elements més aspiracionals. Però sobretot des del punt de vista de comunicació, els dos primers.
Diuen que costa molt construir la reputació i que, en canvi, és molt fàcil perdre-la …
Cal ser conscients de com reacciones quan estàs davant d’una situació complexa; què expliques. Cal ser honestos. Jo sempre faig servir aquesta paraula, honestedat; perquè no és factible compartir algunes coses per la condició d’empresa cotitzada, però la gent sí que entén que el que expliquis sigui de manera honesta.
Abans esmentaves les xarxes socials … Quin paper juguen les xarxes socials a la companyia?
Total. Jo sempre dic al meu equip que tot és comunicació, la diferència és el canal. Dins de les xarxes socials no comuniquem igual en cadascuna d’elles. Les xarxes són un canal exactament igual com ho és un mitjà; una ràdio, un diari o una televisió.
El coneixement de el sector és imprescindible per als periodistes?
En el nostre cas, sí. Perquè sembla que com que tots viatgem coneixem molt bé quina és la cadena que hi ha al darrere de tot el producte; però hi ha moltes parts poc conegudes, com la gestió de l’espai aeri … Crec que és aconsellable conèixer tots els secrets que té un sector com el nostre.
Les fake news són molt presents?
Jo diria que no ens hem trobat amb aquest efecte. No som tan importants, si em permets dir-ho així. El que sí que és cert és que la credibilitat és un valor que els mitjans posen per sobre d’altres. És la manera que els mitjans poden discernir sobre la credibilitat o el poder d’amplificar; perquè fan la seva funció i és donar aquest valor de credibilitat.
Les Relacions Públiques són una eina vàlida per a la construcció de la marca?
Crec que som part d’un gran engranatge, i com més bé el coneguis més gran criteri tindràs per buscar elements de cooperació. Conèixer-nos sempre és un valor positiu …
El patrocini és eficaç en aquest sentit?
El patrocini és més associar-te a uns valors que comporten certs esdeveniments que funcionen i que tenen uns valors associats i que vols adquirir per a la teva marca.
Com serà la comunicació del 2030?
En la forma no canviarà molt. Segurament els canals seran totalment diferents.
Et prego que em responguis d’acord amb el títol d’aquest Podcast, amb Síntesi …
Diari de paper o digital?
Tots dos. I últimament només el mòbil.
Premsa, ràdio o televisió?
La ràdio m’agrada molt perquè és un moment relaxant. En televisió, documentals i sèries.
Podcast, sí o no?
Sí. Qualsevol canal nou és benvingut
Notes en paper i llapis o tauleta?
Com he dit, soc 0.0, així que prenc notes amb paper i llapis perquè, a més, quan escrius, el fet d’escriure t’ajuda a pensar.
Un principi inalterable?
Treballar amb qualitat.
Un llibre sobre comunicació?
Te’n diré dos – jo sempre fora de normalitat! -: “El fin del poder”, de Moisès Naím, i un llibre d’Eduard Punset que es titula “Excuses per no pensar”.
Un blog de comunicació?
No tinc gaire temps per seguir blogs de comunicació, però en segueixo un sobre màrqueting en el sector aeri.
Nom d’una persona del món de la comunicació que sigui referència per a tu?
Carles Francino. Em sembla íntegre, i això és molt important.
0 Comentaris