Mentre gran part d’Europa continua immersa des de fa mesos en la crisi global provocada per la pandèmia de la COVID-19, hi ha països que han recuperat la normalitat amb una rapidesa envejable, com és el cas de Nova Zelanda. Factors geogràfics i climatològics al marge, un nom destaca per la seva eficàcia en la gestió de la crisi més important que ha patit el món en el darrer segle: el de la primera ministra Jacinda Arden. 

El seu lideratge tranquil i dialogant, la seva empatia comunicativa i la seva capacitat de connectar amb els ciutadans han estat factors clau per superar la crisi amb èxit i, fins i tot, resultar reelegida amb una àmplia majoria de vots. El seu lema de campanya resumeix a la perfecció aquesta combinació de determinació i empatia: «Be strong, be kind, we will be OK”. 

Un exemple a seguir

Nova Zelanda, un país amb 5 milions d’habitants, ha registrat menys de 2.000 contagis i tan sols 25 morts per COVID-19. La seva estratègia: un tancament estricte de fronteres, la realització de tests massiu a la població i el rastreig constant dels contactes dels infectats. I a la menor alerta de contagi, de nou tancament estricte, test i rastreig. Arden s’ha envoltat des d’un bon principi d’un equip d’experts independents que l’han assessorat en tot moment, i ella ha tingut la valentia i la humilitat de seguir els seus consells. 

Durant la crisi, ha estat omnipresent als mitjans de comunicació i a les xarxes socials, donant sempre missatges curts, amb informació clara i precisa, sempre amb un to d’esperança i fins i tot, ja superada la pandèmia, amb sentit de l’humor. Un dels seus consells més valuosos a l’inici de la pandèmia va ser demanar als seus conciutadans que es comportessin com si fossin positius de COVID amb tots aquells que no formessin part de la seva bombolla més íntima, involucrant així als ciutadans en el seu propi benestar. 

“Som un equip de cinc milions de persones i, entre tots, vencerem al virus”, els va dir. 

Empatia, proximitat, capacitat per fer equip i velocitat en la presa de decisions; humilitat per escoltar als experts, coherència en les actuacions i calma enmig de la tempesta. Aquestes han estat les claus de l’èxit no tan sols d’Arden sinó d’altres lideratges femenins que han destacat especialment en aquesta pandèmia, des de la veterana Angela Merkel – un dels vídeos més virals de la pandèmia fou el seu discurs del passat mes de desembre- fins a una joveníssima primera ministra finlandesa Sanna Marin, que amb 35 anys ha lidiat amb la crisi com una autèntica professional, utilitzant als influencers per difondre missatges als joves i implicar-los en la lluita contra la pandèmia.

El cas de Taiwan

Un altre cas d’èxit és el de Taiwan, un país de 23 milions de persones que tan sols ha registrat 500 casos i 9 morts. La seva presidenta, Tsai Ing-wen té més d’1,5 milions de seguidors a twitter i el seu compte d’Instragram, amb 800.000 seguidors, és ple de missatges amb missatges d’ànims i consells sobre com prevenir la pandèmia. Taiwan ha basat la seva estratègia en l’ús de big data, quarantenes controlades per GPS i una població ben informada. 

Per la seva banda, la danesa Mette Frederiksen també és un exemple d’agilitat i eficàcia en la contenció del virus: a mitjans de març va decretar el tancament d’escoles, llars d’infants i universitats, va suspendre tots els actes públics i va recomanar als seus ciutadans evitar els desplaçaments i el transport públic. La pròpia reina Margarita va comparèixer públicament per recolzar les mesures i demanar paciència i sentit comú. El govern va actuar amb rapidesa i determinació i els ciutadans van respondre. També la primera ministra noruega Erna Solberg ha sabut gestionar la crisi amb mesures restrictives però sobretot apel·lant a la responsabilitat individual dels ciutadans. 

Totes elles són de perfils molt diferents però tenen una cosa en comú: saben generar confiança entre els seus ciutadans. I la confiança, en l’àmbit de gestió de crisi, és la base sobre la qual construir amb èxit el pla de crisi.

Les claus de l’èxit

Un pla de crisi que s’ha adaptat a la situació concreta de cada país però que ha tingut també uns elements comuns: 

• ràpida acceptació de la situació
• anàlisi d’escenaris en col·laboració amb experts
• proposta de solucions eficients i viables 
• coherència en les actuacions 
• informació clara i precisa als ciutadans
• empatia i proximitat 
• complicitat amb la població

Totes elles ens han donat una lliçó que la resta dels governants hauríem de tenir en compte.