Ara que estem a punt d’acabar un any, o de començar-ne un altre, segons com ens ho vulguem mirar, és època de presentar resultats – si el tanquem – o projectes – si l’estrenem -. I les presentacions, totes, però més encara si es tracta de parlar en públic, s’han de preparar. 

Per això, i tot i que segur que els tenim ben presents, és bo fer memòria d’alguns consells molt bàsics que ens hi poden ajudar. En direm les 4P:

1.- Planifiquem el què, el quan, el com, el per a qui i el per a què. És a dir, definim i tinguem clar què volem incloure en la nostra presentació i com ho voldríem fer, per determinar quins requeriments tècnics ens caldran i fins i tot quin escenari ens pot anar millor; sapiguem quina serà la nostra audiència, perquè ens ajudarà a conèixer l’estil i el to del llenguatge que haurem de fer servir, i fixem l’objectiu que volem aconseguir. 

2.- Preparem l’estructura. És bàsic tenir un bon guió, una pauta que condueixi el nostre discurs de manera clara i ordenada amb una introducció, el desenvolupament i la conclusió. Un bon guió ens ajuda també a delimitar el temps de la presentació. 

3.- Personalitzem. No exposem només dades, construïm un relat. Un cop tenim definit el contingut i el guió, posem-hi el nostre segell més personal per captar l’atenció del públic des del primer moment. No cal que ens convertim en actors o comediants o en alguna cosa que no som, sinó justament que fem servir la nostra experiència, les nostres vivències, per transmetre el nostre convenciment sobre allò que estem explicant. Compartir aquesta experiència ens fa més creïbles, ens connecta més amb l’audiència i ens ajuda a trobar-nos més còmodes mentre presentem.

4.- Practiquem, practiquem i practiquem. Quan tinguem a punt allò que volem dir i com ho volem dir, toca assajar. Tantes vegades com calgui. I si ho podem fer en l’escenari on farem la presentació i amb algú del nostre equip com a públic, millor que millor. Perquè el to de veu, el volum, la velocitat, la inflexió, la projecció del cos, els gestos… també compten. 

I en acabar la presentació, encara n’hi podem afegir una altra de P, la de Preguntar: que no ens faci ni vergonya ni mandra preguntar al nostre entorn i més enllà del nostre entorn com ho han vist i quina valoració en fan, convidant-los no pas a ser complaents sinó sobretot crítics. És bo tenir aquest retorn per fer-ho millor en la propera ocasió. Perquè sempre en podem aprendre més.