Xesco Espar es considera entrenador de persones. És expert en alt rendiment, ex-entrenador del FC Barcelona d’Handbol, speaker internacional, professor universitari i autor d’èxit. Ha publicat “Jugar amb el Cor”, que ja porta 20 edicions, i més recentment, tot just fa un any, “La Libreta”. No troba a faltar la banqueta. Considera que els directius que forma són com un equip que cal motivar en moments de màxima exigència. Planifica la seva agenda setmanalment, com ho feia quan ocupava les banquetes.
Podeu escoltar el capítol sencer amb Xesco Espar aquí:
En què consisteix ser entrenador de persones?
La meva gran passió era entrenar, però una vegada que ho vaig deixar vaig pensar: què puc fer que m’agrada molt? Vaig creure que podria canviar l’orientació i, en lloc d’entrenar a 20 esportistes d’elit, entrenar persones. I vaig decidir enfocar la meva vida professional i veure com podia ajudar a persones perquè, bàsicament, s’exigissin més. I ara entreno a gent en lloc de jugadors.
De la comunicació has fet una forma de vida. Qui no comunica no existeix?
Si parlem d’una empresa, d’un comercial, etc., és clar. Qui no comunica té una vida molt reduïda. La gran diferència entre els éssers humans i els animals és la capacitat de socialitzar, i socialitzar implica comunicar.
Comunicació i formació són un binomi necessari?
Molta gent necessita comunicar i molta gent necessita millorar.
Els directius d’aquest país, comuniquen bé?
Veig els directius com un entrenador en la mesura que ha de cohesionar equips, mantenir la gent il·lusionada i els ha de fer rendir. Hi ha dues paraules que van associades a un entrenador i un directiu: liderar i dirigir. Liderar és parlar al cor de la gent. Dirigir és parlar al cap. I són dos canals diferents de comunicació. Els directius intenten solucionar situacions que són del canal emotiu a força de protocols de treball i a l’inrevés, intenten solucionar situacions tècniques a força d’emotivitat.
El cap ens fa ser lògics i el cor ens fa somiar.
Exacte … És la dicotomia pau i canya.
Comuniquem amb moltes eines, som conscients de tot el que posem a l’abast de tothom i del que exposem cada dia a les xarxes socials?
Sincerament, crec que no. És una cosa que sempre aconsello als alumnes i als esportistes: mesurar molt bé el que publiquen, que es deixin aconsellar per gent que els ajudi. I als alumnes els dic que quan una empresa es planteja contractar-te, no dubteu que anirà a “donar un cop d’ull” a les xarxes socials. En una entrevista pots fingir, però a les xarxes hi tens el teu historial.
En els teus llibres parles de la comunicació emocional. Avui la comunicació és emocional o no ho és?
La comunicació per impactar, el que anomenem la comunicació persuasiva, és un 80 per cent emocional. Sempre dic: oblidaran el que els vas dir, però no oblidaran el que els vas fer sentir. Per això, en les meves conferències, el que explico són històries; perquè l’aprenentatge es recorda millor.
Els esportistes estan ben formats per comunicar adequadament?
En general, tenen prou marge de millora. Per la meva experiència, crec que no només cal estar format sinó estar al dia de tot el que passa. Abans, en els equips hi havia tres o quatre jugadors importants, per la seva capacitat de lideratge. Ara qualsevol esportista té una exposició, que el que recomanaria seria tenir un apartat de formació en comunicació.
A qui és més difícil motivar? A un esportista, un entrenador o un executiu d’empresa …
En general, la motivació en els esportistes és de curt abast mentre que en els executius la motivació va més enfocada a mantenir l’exigència personal, de ser líder d’un grup quan de vegades perds el contacte amb la gent. Una motivació és de lideratge i l’altra de rendiment.
L’exigència és suficient per ser excel·lent?
No, cal tenir talent. Però si tens autoexigència, el talent apareix. El que cal fer és exigir-se perquè, si no ho fem, les nostres capacitats no es transformen en habilitats.
El concepte de ser bona persona cobra força en els teus llibres …
La majoria de la gent extraordinària han estat bones persones. Es pot arribar fent trampes, però per mantenir-te has de ser bona persona. Perquè la gent no deixa treballs, deixa caps, i si no ets bona persona la gent marxarà.
Per acabar, dona’ns tres conceptes per comunicar bé …
Tenir clar què volem que faci la gent després de la nostra exposició; saber de memòria què volem explicar, perquè l’impacte de les paraules no és més potent que el llenguatge dels gestos, i comunicar al nivell del receptor, perquè cada receptor té el seu nivell d’entesa.
0 Comentaris