En el laberint d’institucions comunitàries europees, hi ha una agència dedicada en exclusiva al món de l’audiovisual. Segur que molts la coneixeu, perquè a partir de la seva tasca s’han pogut desenvolupar fenòmens com Alcarràs -de Carla Simón-, La plaga -de Neus Ballús- o Freightened -de Denis Delestrac-, per citar-ne només tres amb segell català d’entre l’enorme quantitat de projectes que reben cada any els seus ajuts. Milions d’euros destinats a garantir produccions audiovisuals de qualitat, amb tot el que això comporta.

I què fa l’agència Europa Creativa Media? Produeix productes audiovisuals? No, de cap manera. Fa una cosa més important encara: en subvenciona el que en termes europeus es coneix com el desenvolupament. A casa nostra és més habitual dir-ne la preproducció. I per què és tan important? Perquè en la fase de desenvolupament o de preproducció habitualment no hi ha ingressos i en canvi es consumeixen una pila de recursos: de temps i de diners.

És el coll d’ampolla que han de superar tots els projectes per esdevenir, finalment, una producció, independentment de l’èxit o la repercussió que tinguin després, un cop acabats. Subvencionar una proposta en fase de desenvolupament és un vot de confiança que es basa -més enllà dels noms que hi pugui haver involucrats- en la qualitat del projecte. I aquesta qualitat, a banda del talent individual i col·lectiu, es construeix sobre la feina, la feina i la feina…

Per això és tan important tenir una agència europea que es dedica -entre moltes d’altres coses- a ajudar que els (bons) projectes embrionaris esdevinguin una producció. Amb un bon desenvolupament, la producció sortirà. Amb una proposta molt ben lligada en termes de guió, d’estil, d’equip i de moltes altres coses, és molt més fàcil trobar els diners i l’oportunitat per produir el producte  final. I així l’agència Media, amb tots els defectes que pugui tenir, s’encara als seus objectius: repartir joc per garantir un sector audiovisual europeu de qualitat.

M’ha fet pensar en tot això l’article que va publicar Dolors Gordils fa pocs dies al blog de Síntesi. La Dolors esmenta sis ítems a tenir en compte a l’hora de fer un contingut audiovisual corporatiu amb èxit: brífing, guió, preproducció, set, càsting, compromís. Bé, doncs, els tres primers -i algun altre- són el nucli dur del desenvolupament. D’aquest desenvolupament que la Unió Europea (UE) subvenciona en el cas de projectes audiovisuals de ficció i no ficció.

El desenvolupament o preproducció -aquella part que no es veu però que provoca moltes suors i llàgrimes- ha de ser també el pedestal sobre el que s’aixequi qualsevol projecte audiovisual corporatiu. No s’hi val dir “farem un vídeo” i ja està. Cal decidir el perquè, el com, el quan, els objectius i els usos, i polir-ne tots els detalls abans -molt abans- de que les càmeres i els actors estiguin al lloc de rodatge. Perquè d’aquesta manera, en el moment de produir, tothom sap què ha de fer i com ho ha de fer i el rodatge, valgui la redundància, surt rodat. Si la UE hi dedica tants diners cada any és per això, perquè el primer graó és el més difícil de pujar.