En plena època d’incertesa, de canvis constants, de dubtes i inquietuds per part de tots, ciutadans, empreses i institucions, seria molt d’agrair que els nostres governants es dirigissin a nosaltres de forma clara i directa.

En comunicació de crisi s’ha de jugar, per dir-ho futbolísticament, curt i al peu, sense massa floritures ni circumloquis innecessaris. Sobretot perquè en la majoria de casos, com més voltes té la informació, menys s’entén i més dubtes genera.

Quants discursos llargs i avorrits hem sentit aquests dies sense que ens hagi quedat clara ni una sola dada? Quantes campanyes de comunicació s’han fet, amb la conseqüent despesa associada, sense que els ciutadans haguem rebut cap informació nova o útil? Podríem dir que fins que hem arribat a “Distància-mans-mascareta” hem fet massa voltes i ens hem marejat tots plegats.

Dades senzilles, objectives i entenedores

La ciutadania demana dades, senzilles, objectives i a poder ser entenedores. I si no es tenen o no es volen donar, s’ha de ser prou valent per dir-ho, sense mirar d’evitar la pregunta fent una no-resposta retòrica i buida de contingut.

Els nens no es deixen enganyar i quan intentes fugir d’estudi diuen “Mare, no m’has contestat la pregunta”, i tenen tota la raó. Com a periodistes i com a ciutadans, portem massa temps sense que ens responguin a les preguntes i potser seria hora que ho comencessin a fer.

També les empreses, moltes d’elles enfeinades a continuar amb la mateixa política de comunicació que abans de la pandèmia: o bé fugint dels temes espinosos o bé fent interminables comunicats que no llegeix ningú i desinformant als seus treballadors.

Potser algun dia aprendrem que en temps difícils respostes senzilles, que les preguntes complicades han de tenir respostes clares – fins i tot si la resposta és reconèixer que no és té una resposta.

Fem-nos un favor tots plegats, i fem-ho ras i curt.