D’uns anys ençà, l’arribada de la revolució digital ha capgirat el panorama dels mitjans de comunicació tradicionals. En el nou escenari, el consum de mitjans digitals no ha parat de créixer en detriment de la premsa escrita, la ràdio i la televisió convencionals. Al mateix temps, la realitat comunicativa ha canviat i qualsevol ciutadà s’ha convertit en un mitjà de comunicació en potència. Al món digital, cada dia neixen nous ciutadans-influencers que generen els seus propis canals de comunicació des dels quals prescriuen o critiquen organitzacions, avalen o ensorren productes o destaquen o ataquen serveis, avalats exclusivament per la credibilitat que té avui dia qualsevol ciutadà anònim a les xarxes socials. Una credibilitat que, quasi sempre, no és definida per l’experiència o el coneixement sobre un tema, sinó pel simple fet de no ser una font oficial.
Malgrat aquesta realitat, es calcula que només el 5% de les empreses utilitzen els seus propis mitjans per comunicar. Moltes d’aquestes empreses tenen pàgina web, newsletter, xarxes socials, blocs, app… i molts altres mitjans, però en lloc d’utilitzar-los com a mitjans de comunicació propis, massa sovint, es limiten a publicar continguts amb poc valor afegit, excessivament comercials o marquetinians o simplement a replicar continguts de tercers i desaprofiten l’enorme potencial que suposa disposar de canals de comunicació propis que els permeten connectar directament amb els seus diferents públics.
La importància dels mitjans propis
Des de Síntesi, ja fa temps que defensem que, en la nova realitat, les empreses ja no necessiten només difondre els seus continguts mitjançant els mitjans de comunicació tradicionals. Per què dependre d’un tercer quan tenim a l’abast la possibilitat de crear els nostres propis mitjans de comunicació en els quals difondre continguts d’interès per a la nostra organització i les nostres audiències i construir la nostra reputació sense interferències externes? Per què difondre les nostres informacions en audiències limitades quan els nostres mitjans poden tenir un abast molt major o molt més acotat als públics d’interès? Cal que fem grans inversions en mitjans tradicionals i digitals quan està demostrat que pot ser més rendible invertir en una estratègia de continguts pròpia? Té sentit mantenir i alimentar mitjans propis amb continguts que no aporten valor a la nostra organització?
A Síntesi ho tenim molt clar. El valor dels continguts propis és importantíssim per a qualsevol organització i, si som capaços de dissenyar una bona estratègia de continguts, no dependrem únicament de mitjans de comunicació externs, ni de ciutadans-influencers per construir la reputació de la nostra organització.
Avantatges de ser el mitjà de comunicació
Utilitzar els nostres canals com a mitjans de comunicació ens permet:
- Generar coneixement i confiança. Si nosaltres no expliquem qui som i què fem per als nostres públics, quin interès han de tenir a fer-ho exclusivament a través dels mitjans de comunicació tradicionals, quan tots sabem que el seu paper d’intermediaris amb la societat s’ha vist molt minvat en els darrers anys. Explicar la nostra activitat, la nostra missió, les solucions que oferim o resoldre dubtes vinculats amb l’activitat de l’organització ens ajuden a millorar el coneixement que els nostres públics tenen de nosaltres i afavoreixen que confiïn en nosaltres. Per exemple, és força probable que un lector assidu del bloc d’una organització la triï quan necessiti un dels seus serveis per davant d’empreses de la competència
- Construir la reputació de l’organització. La producció de continguts propis afavoreix el coneixement dels valors i la manera de fer de l’organització, millora la reputació de l’organització a tots els nivells i genera comunitat.
- Incrementar el tràfic al web. La producció de continguts rellevants és una de les claus per aconseguir un bon posicionament a Google i incrementar el tràfic a la web. Segons diversos estudis, les empreses que treballen els continguts propis tenen el doble de visites a la seva pàgina web,
- Conèixer millor els usuaris. Una bona estratègia de continguts incentiva la relació amb els usuaris de les organitzacions. Gràcies a aquesta relació, les organitzacions poden conèixer millor els seus públics i oferir-los solucions adaptades a les seves necessitats.
El pla editorial
En l’escenari actual, la clau per a les organitzacions que volen convertir-se en mitjans de comunicació és disposar d’un pla editorial que defineixi l’estratègia de continguts propis. Aquest pla editorial ha de:
- Definir quins són els continguts de valor propis que l’organització pot oferir als seus públics. És molt important que aquests continguts de valor estiguin vinculats a l’activitat de l’organització. Per exemple, una entitat bancària pot oferir continguts educacionals sobre finances, però no hauria de crear continguts gastronòmics, com ara receptes de cuina.
- Planificar la periodicitat de publicació de cadascuna de les tipologies de continguts definides. Publicarem cada dia? Un cop a la setmana? Un cop al mes?
- Definir els formats que utilitzarem per a cada tipus de contingut (text, vídeo, àudio, infografia, fotografia…)
- Establir a quins canals propis es distribuirà cada contingut per aconseguir una màxima eficiència comunicativa.
Aquest pla editorial serà el mapa de carreteres comunicatiu de l’organització que vol convertir-se en mitjà de comunicació i no deixar la seva reputació en mans de tercers. Un pas necessari per no dependre únicament dels intermediaris.
0 Comentaris